Casa de la Vida Associativa de Villenueve-sud- Lot, 29 setembre de 2023
Salutació en nom de Associació Catalana de Persones ex preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF) i ABIC de Domènec Martínez i Isabel Alonso
Autoritats, representants de les entitats memorialistes germanes, panelistes, congressistes, representants dels mitjans de comunicació, amigues i amics:
És un honor poder participar, al costat de les entitats agermanades a un costat i a l’altre de la frontera, en aquest acte a la Casa de la Vida Associativa, en una regió amb múltiples espais i petjades que acrediten la presència republicana espanyola en el combat contra les forces d’ocupació nazi i en la resistència comuna antifeixista. Un exili republicà pròdig i actiu que ens interpel·la constantment, com la tomba del President de la II República Manuel Azaña, molt pròxima, Montauban, i indicativa dels dèficits en matèria de memòria democràtica al nostre país. També ens emociona conèixer que, en aquesta ciutat, en el cementiri de Sainte Catherine de Villeneuve-sud- Lot, està enterrat Domènec Serveto, afusellat pels nazis el 23 de febrer de 1944, quan tenia 39 anys. Havia nascut a la meva ciutat, Terrassa, i es va incorporar a la UGT i el PSUC en la defensa de la República, després vindria l’exili i la resistència. Diuen les cròniques que va morir al costat d’altres 11 resistents, cantant la Marsellesa. França no ho va reconèixer oficialment com a “mort per França”, fins a l’any 2010.
Aquesta salutació en nom de les nostres associacions ACPEPF i ABIC, va més enllà de la formalitat i solemnitat de les paraules protocol·làries. Volem que serveixin per a transmetre-us també un triple missatge: un missatge d’optimisme, de coratge enfront de les amenaces i adversitats, i sobretot d’esperança.
Comencem per l’optimisme.
Aquestes jornades venen precedides per onze anteriors. L’última, la Trobada de Portbou, a l’octubre de l’any passat. Allí vam conèixer la primícia de l’aprovació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, amb la presència del Secretari de Memòria Democràtica, Fernando Martínez. La setmana passada el nostre President, Carles Vallejo, ha estat protagonista en els mitjans de comunicació a propòsit de la memòria democràtica. Hem conegut l’admissió de la querella per crims contra la humanitat i tortures, sofertes durant la seva detenció en els anys 70 a Via Laietana. Amb el nou marc normatiu, segons afirma la Fiscalia, “la nova Llei de Memòria Democràtica imposa a l’Estat, des de l’àmbit de la justícia, el deure d’investigar les violacions del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari ocorregut durant la guerra civil i la dictadura franquista”. És un primer pas, avui possible gràcies a la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern del PSOE i Unides Podem, i el suport d’altres forces progressistes, i, especialment, al treball persistent i crític de les entitats memorialistes durant les últimes dècades. Per aquesta raó les forces de la dreta i extrema dreta volen derogar-la.
Avui, devem per tant congratular-nos, com a moviment memorialista plural i divers, per haver obert una porta. No ha estat fàcil. Ha coincidit en el temps amb la presentació d’un llibre important d’un company de la nostra Associació, la del catedràtic Marc Carrillo “El dret repressiu de Franco”, denunciant l’arquitectura totalitària i perversa de la dictadura. Un entramat de lleis que va sustentar els pilars del règim durant quatre dècades. La setmana passada, a Madrid, Julio Pacheco també ha pogut declarar davant el jutge per les tortures durant l’any 1975. Encara que arriba tard, tenim motius i al·licients per a continuar perseverant. Enllaça amb una reivindicació molt latent: convertir l’edifici de la prefectura de policia de Via Laietana 43 en un centre d’interpretació de la memòria i contra la tortura. Com Carabanchel (edifici destruït i reivindicat ara com a espai de memòria) i la Direcció General de Seguretat, a Madrid, al costat d’uns altres que han de ser igualment reconvertits en patrimoni comú per a conrear la nostra memòria de lluita contra el franquisme i el feixisme. Com existeixen a Xile, l’Argentina o Portugal, per citar algunes dictadures molt pròximes. I fins i tot reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat com el cas de la ESMA a Buenos Aires, centre de detenció i tortures durant la Junta militar.
Necessitarem molt coratge per a continuar avançant. Ho hem vist en els debats de la fracassada sessió d’investidura amb el tàndem PP i VOX, i ho saben molt bé els nostres amics d’Aragó, València, Balears i ara Cantàbria, amb les noves majories reaccionàries i negacionistes en els seus governs. Així ho vam fer públic després de la reunió del grup organitzador d’aquesta Trobada en la reunió d’Osca del 3 de juny. Manifestant la nostra profunda preocupació davant els resultats electorals dels passats comicis locals i autonòmics, i fent una crida a tota la ciutadania espanyola perquè es compleixin les lleis vigents. La resposta de les entitats memorialistes i particularment de les xarxes d’escoles amb memòria, han estat múltiples confirmant que “la memòria democràtica va més enllà d’una llei: és una exigència ciutadana per a garantir la convivència pacífica i democràtica en una societat plural i diversa”.
Esperança
Per això és important poder continuar avançant en la senda de major justícia social, la defensa dels drets humans i dels valors democràtics. Per a això necessitem amb urgència conformar una majoria i un Govern progressista que permeti el desplegament i implementació de la Llei de Memòria Democràtica 2022. Perquè la memòria històrica i democràtica arribi a les aules i arreli en les noves generacions, i es restitueixi la memòria de totes les persones represaliades i víctimes de la dictadura als pobles silenciats, i el seu reconeixement en totes les ciutats i en totes les comunitats. Actualitzant la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase parlamentària. Afortunadament assistim a una autèntica proliferació d’activitats de recuperació de la memòria. L’últim cap de setmana l’hem constatat a Catalunya. Una magnífica trobada fent visible el protagonisme de les dones en les lluites per les llibertats en el maquis “Dones i resistència”. També en les jornades de memòria històrica d’Àvila, per posar un exemple. Aquest cap de setmana les nostres associacions estaran, igualment, a Santa Cruz de Moya (Castilla la Manxa), o en els escenaris de la batalla de l’Ebre, confirmant, com fem avui aquí en aquesta inauguració, que la preservació i transmissió de la memòria constitueix un acte d’afirmació democràtica.
Salut, memòria i República.
29 de setembre de 2023