– Emancipació. Les polítiques de joventut han de tindre sempre, com a prioritat, l’emancipació. Per tant l’Institut Valencià de la Joventut, o la part del Govern responsable de les polítiques de joventut, haurà de reforçar el dret d’incidència (o d’ingerència?) en tots els departaments que tenen que vore amb eixa emancipació: Ocupació, habitatge, mobilitat, educació… I la Comissió Interdepartamental i un possible Carnet Jove de la pròpia Generalitat poden ser dos instruments, que ben utilitzats poden donar bons resultats: una Interdepartamental amb reunions periòdiques, amb acords vinculants, amb difusió coordinada de tots els serveis i programes… I un Carnet Jove de la Generalitat que integre l’European Youth Card i el Carnet d’Alberguista, com fins ara, millorant l’accés directe al transport públic: descomptes importants a tot el territori, integrant tots els usos. L’accés directe a la cultura: museus gratuïts, teatre al 50%… i que incorpore el Carnet de Biblioteca, la carpeta ciutadana, amb notificacions, ajudes i beques que reps… la signatura digital…
– La Xarxa Jove. Necessitem consolidar-la. I consolidar-la passa, en un primer pas, pel Contracte Programa, aconseguint la Plurianualitat (quatre anys) amb un nou Decret, i per una nova Llei que garantisca la incorporació, en les RPT [Relacions de Llocs de Treball] municipals, d’unes ràtios professional per número d’habitants. I consolidar-la passa per una bona formació reconeguda (un Màster de Joventut?) i instruments i protocols que faciliten la coordinació i seguiment de les actuacions. I consolidar-la passa per tindre dades, estudis, un Observatori Jove actiu i participat que ens permeta detectar necessitats i controlar el que funciona.
– L’Oci Educatiu. El reconeixement de la importància de l’oci educatiu passa per la coordinació amb l’educació formal (i d’ahí la importància d’incorporar les competències educatives de l’UE als nostres objectius, i buscar que ens incorporen a la nova Llei d’Educació), i per la generació de sinergies entre totes les entitats que ja estan fent oci educatiu, mitjançant la creació d’una xarxa, l’Aliança per l’Oci Educatiu, que, apart de les entitats locals i les associacions juvenils, ha d’incorporar el món de la cultura (bandes de música, corals…) i l’esport que també treballen l’educació en el temps lliure. I deuríem parlar de la necessitat de millorar i ampliar les instal·lacions existents (inclús les de l’IVAJ), centres comarcals de recursos?
– La informació juvenil. Hem de reafirmar-nos amb el que ja sabem: els millors comunicadors cap a la gent jove és la pròpia gent jove. La figura dels i les corresponsals deu ser reforçada amb formació, reconeixement i recursos per poder ser els protagonistes d’ixa informació. Donant-los suport de forma propera i online i plantejant campanyes que partisquen de les seues necessitats i amb els seus llenguatges.
– La Participació. És evident que tot el nostre treball està encaminat a facilitar la participació de la joventut: reforçant les entitats existents, educant en la participació a partir de l’oci educatiu, arribant a més gent jove allà on està organitzada. La nostra raó de ser és una joventut compromesa amb la millora de la seua societat.
– L’Estratègia Valenciana de Joventut 2024-2030. Tot l’anterior passa per aprovar una nova EVJ. Una Estratègia consensuada amb la joventut, realista, però ambiciosa, que amplie i consolide la Xarxa Jove (amb un 2n Pla de Municipalització), que establisca les bases d’una acció coordinada de totes les Conselleries per una emancipació plena de la joventut, i que visualitze i done suport a tot l’oci educatiu existent perquè arribe a totes les persones joves de la Comunitat i es reconega la seua importància com a part necessària del sistema educatiu.
