Breu resum de les idees de Guyau i Kropotkin per mantindre una moral de combat.
“Vós no viviu, vegeteu, pero jo he viscut.”
P. Kropotkin
“Premium ipsa virtus.” (La recompensa és la virtud)
“Com més inferior és una població, més cegament conservadora és.”
J. M. Guyay
L’animació sociocultural ens porta a l’acció en el context social i aquesta a la valoració sobre la seua bondat i les conductes humanes viscudes en la seua execució. En un altre ordre, la lluita de classes també és un combat moral des del moment que les oligarquies pretenen justificar la seua manera d’actuar com moralment acceptable.
Siga per una, una altra, o totes dues raons el pensament sobre la moral m’ha interessat. A la fi de l’hivern de 2015 va caure a les meues mans la lectura de “La moral anarquista” de Piotr Kropotkin. Recomanant a la lectora la lectura d’aquest breu assaig, anticipe els pilars de la moral segons l’autor:
- La moralitat naix de l’empatia amb l’altre i el seu sofriment.
- La solidaritat amb l’altre és la llei natural.
- El suport mutu és la llei de progrés, per a ell la cúspide de l’Evolució.
- Igualtat en les relacions mútues: “(…) renunciem a tractar als altres com nosaltres no volguérem ser tractats per ells.”
- Renunciem a tota sanció, a tota obligació moral. No temem dir: “Fes el que vulgues i com vulgues. El més que podem fer és donar un consell, i fins i tot donant-lo afegim (…): segueix-ho si et sembla bo.”
El rus sustenta les tesis del seu opuscle en l’obra de Jean-Marie Guyau “Esbós d’una moral sense obligació ni sanció”, al qual cita ja en les seues primeres pàgines. Les lloances pel francés em van fer seguir el fil roig. I no va defraudar. Si el llibret del rus és bo, el del gal és millor.
Guyau, professor de filosofia en el liceu Condorcet, va morir amb 34 anys en 1888. Amb aqueixa breu vida ens va regalar l’Esbós. Prompte l’autor ens dona pistes de la utilitat de la seua moral per a l’activista en plantejar que el ser superior “és aquell que uneix la sensibilitat més delicada a la voluntat més forta”, i advertint que “la voluntat que flaqueja es condemna a si mateixa, posant en marxa una espècie de suïcidi.”
Els militants, els animadors socioculturals vivim en un no parar. Guyau ens estimula afirmant:
“El ser superior, per contra, descansa gràcies a la varietat de l’acció com un camp per la rotació de cultius; la fi perseguida en la cultura de l’activitat humana és, doncs, la reducció al mínim imprescindible del que podríem anomenar períodes de guaret. Actuar és viure, actuar més, és activar el foc de la vida interior. El pitjor dels vicis serà, segons aquest punt de vista, la peresa, la inèrcia.”
Si tens dubtes, el gal te’l deixa clar: “(…) la vida tendeix a mantindre’s i créixer en tots els éssers”, és a dir que els dubtes et queden resolts: o et mantens o cap avant. Així, arribem al debat moral de l’obligació del deure. Aplica la teoria de les idees força: “comprendre ja és començar en un mateix la realització dels quals es comprén; concebre una mica millor que el que existeix és el primer pas per a realitzar aqueixa cosa”. Per tant, l’obligació és una expansió interior, una necessitat de perfeccionar les nostres idees fent-les passar a l’acció. Així culmina: “(…) la voluntat no és més que un grau superior d’intel·ligència, i l’acció un grau superior de la voluntat.”
Per a les animadores socioculturals, sotmeses a vegades a dures pugnes amb companyes que no comparteixen l’acció o que s’escuden en excuses per a la inacció, trobaran en Guyau un alé incorruptible. En les seues conclusions finalitza: “Qui no conforme la seua acció als seus pensaments més alts es troba en una situació de conficte, dividit interiorment.” I respecte al deure de l’activista ens diu: ”(…) és més cert dir puc, després dec.”
En conclusió, cuidem-nos les ferides i continuem actuant, com deia José Pérez, agricultor del secà de Torrellas: “Si et pares, estàs mort.”
José Pérez (Torrellas, 1935-2018) va cultivar cereal i ametlers en el secà moncaino. Ell i Conchita Lapuente van obrir la seua casa de bat a bat per a facilitar que el Moviment Laic i Progressista d’Aragó poguera instal·lar-se en el que ara és el Centre de Formació La Nau. In memoriam.
Veure:
Kropotkin, P. (2014) La moral anarquista. Madrid. Ed. Catarata.
Guyau, J.M. (2013). Esbozo de una moral sin obligación ni sanción. Oviedo. Ed. KRK.
