Si fóssim un país normal hi hauria una Fundació Horta Sud en tots els pobles i ciutats del País Valencià i d’Espanya. Això voldria dir que la ciutadania té valors republicans, és a dir, creu que el benestar de la societat depèn de tots i cadascun de nosaltres. Malauradament no és així.
Dels equilibris precaris de la transició va néixer un Estat amb dèbils valors antifeixistes que ens allunyen del nostre entorn europeu. Posaré només dos exemples d’aquest abisme entre les tradicions de casa nostra i de les franceses. El primer. Nicolas Sarkozy, un home declaradament de dretes, el dia que va ser investit president de França, va acudir a la Cascada del Bosc de Boulogne, on hi ha un monument erigit en memòria dels 35 militants de la Resistència contra el feixisme afusellats en 1944. A més, va prometre que es llegiria a les escoles la carta que el militant comunista Guy Moquet va enviar als seus pares quan va saber que l’afusellarien en una represàlia dels nazis. Juan Carlos I o Felipe VI ha fet algun gest equivalent? No.
El segon. La suecana Virtudes Cuevas va pertànyer a la Joventut Socialista Unificada durant la guerra, va ser una gran militant de la resistència francesa i va anar a parar al camp de concentració de Ravensbrück. Bé, el cap d’Estat de França Charles de Gaulle li va imposar la màxima condecoració francesa: la Legió d’Honor, François Mitterrand n’hi va posar una altra aquest cop reconeixent-li el grau d’oficial i posteriorment Jacques Chirac la va rebre en un acte d’homenatge. Juan Carlos I o Felipe VI ha fet algun gest similar? No.
Podeu pensar i què té a veure tot això amb la Fundació Horta Sud? Doncs molt. Fa ara 50 anys un grup de gent molt valerosa i en les pitjors moments possibles -encara s’afusellava a lluitadors antifranquistes- va decidir impulsar una iniciativa que ajudés a construir societat civil. Van veure, molt abans que ningú, que sense organització de la societat i sense treballar per elevar el nivell cultural de la societat els problemes no tenen solució.
50 anys després podem veure que s’ha fet una feina descomunal. Han estat moltes les iniciatives, que van començar essent utòpiques i que es van convertir en realitat. Algunes vegades molt més enllà fins i tot de l’imaginable. La vida de la gent de l’Horta Sud hagués estat molt diferent sense aquesta iniciativa.
Massa gent dona per fet tot el bo que té la societat en la que vivim. No saben, no es vol que se sàpiga, que totes i cadascuna de les coses que té la societat és perquè una gent, quasi sempre anònima, s’ha associat de mil maneres diferents per aconseguir millores, petites a vegades, molt grans altres. L’experiència ens diu que tots i cadascun de nosaltres pot fer alguna cosa. No importa el nivell acadèmic, l’edat o el sexe. Tots podem contribuir en el progrés del poble, del barri, de la ciutat, del país o del món, a fer societats millors.
El preocupant és que la Fundació Horta Sud, és com un bolet enmig de la despreocupació de les institucions vers la capacitat de autoorganització de la gent. L’estat se sent poc legitimitat i es clar té por a que la gent s’organitzi i prengui consciencia de les possibilitats de canvi. Les escasses conviccions republicanes fan que és receli de les iniciatives del poble en comptes d’ajudar-les i de mimar-les. Podríem fer una llarguíssima llista dels obstacles en que es troben les entitats, obstacles que cada dia son majors. I podríem fer una llista també de la quantitat de recels i traves que han de sortejar les entitats que fan feina en el dia a dia. La desconfiança és tal i la burocràcia és tant ingent que moltes vegades es sotmet al ciutadà que exerceix la seva ciutadania de forma activa a la humiliació.
La Fundació Horta Sud s’erigeix con un far a l’horitzó per tots aquells que entenguin que no hi ha dreceres fàcils a la millora de la societat i que sense una ciutadania activa organitzada no hi ha res a fer, que esperar en fórmules màgiques o frases ocurrents en una campanya electoral. Com escrivia Antonio Gramsci “les idees no viuen sense organització”.
Les dificultats de les entitats no son el producte de l’atzar. La burocratització brutal de la cooperació amb les institucions és l’altra cara de la moneda que significa la falta de convicció democràtica i la por al poble. La reacció, l’extrema dreta, necessita una ciutadania desmobilitzada, desmotivada, desorganitzada i atomitzada. Si volem millorar la societat cal mobilització, organització, motivació fonamentada en els valors de progrés.
No és en va que al País Valencià es fa servir indistintament el terme “societat” i “associació” és un gran encert i desemmascara aquella gent neoliberal com Margaret Thatcher que afirmava sense rubor que no hi ha havia societat sinó nomes persones.
En un aniversari tant assenyalat cal reconèixer a la gent i a les institucions, en aquest cas a la Fundació Horta Sud que ho fan bé i que ens assenyalen al camí a recórrer.
Llarga vida a la Fundació Horta Sud!
Font: https://fundaciohortasud.org/mirades-jordi-serrano/
