Al maig de l’any passat vam publicar a Memòria del Futur un vídeo sobre la meva compareixença en la comissió d’estudi del Parlament de Catalunya de la llei de foment de l’associacionisme i unes notes que desenvolupaven les idees que després vaig fer arribar als portaveus dels partits d’esquerres en aquesta comissió. Podeu trobar aquests documents a https://memoriadelfuturo.eu/sobre-la-nueva-ley-de-fomento-del-asociacionismo/
El passat 21 de desembre de 2023 per fi la llei es va aprovar. Va ser un acte interessant en sí mateix on es va poder veure una gran sintonia, encara que amb matisos, entre PSC, Junts, Comuns, ERC i CUP i una dreta PP, Vox i Cs contrària a gairebé totes les associacions especialment dures contra els grups escoltes. De fet, una vegada aprovada la llei, els diputats del bloc democràtic es van girar aplaudint cap a la tribuna on estaven representades les entitats.
El dia 21 es van votar les esmenes finals i ara tenim el text definitiu publicat el 27 de desembre. Cal dir que a Catalunya estrenem parlament el 10 d’abril de 1980 (amb el període de liquidació entre 1939 i 1980) i que hem trigat 43 anys a tenir una llei de suport a l’associacionisme. Aquests detalls expliquen a les clares que les associacions no han rebut suport de les institucions de nostra poruga democràcia. Al poder no li agrada una societat civil potent. Són rèmores de la por de la democràcia espanyola del 78 a l’enorme participació cívica i política de la II República. Bé, això donaria per a una tesi doctoral. És més, en la mesura que han passat els anys la por a la participació s’ha incrementat.
Bé, Com ha quedat la llei? En primer lloc, constatem que s’ha reduït, cosa que havíem demanat. Tanta reglamentació constreny un panorama associatiu massa ric com per a encotillar-lo.
En la llei es parla de “simplificació de la càrrega administrativa en els procediments d’accés als recursos públics, el millorament del treball en xarxa entre els entitats i entre els entitats i la resta d’ agents, l’ augment de la qualitat i l’impacte de la formació i el suport financer als projectes i a les estructures administratives de les entitats –en particular dels de segon nivell”. Està bé que es parli de entitats de segon nivell: de federacions.
En aquest sentit es parla de la “l’eliminació de càrregues burocràtiques innecessàries”. Al final han desaparegut els “grups informals” un fantasma que portem sentint des de fa almenys 30 anys i que en la pràctica significava que el poder preferia els grups informals adduint que eren més autèntics que les entitats. D’aquesta manera el que feien era no ajudar a les entitats. Mai hem vist què era un “grup informal”. Es parla de “plataformes ciutadanes i grups socials”. Bé, un petit èxit.
Començarem pel tema més controvertit al meu entendre que és “Llur activitat principal no ha d’ ésser la prestació de serveis a canvi d’una remuneració.” A Catalunya les entitats no han vist en aquest punt un problema ja que existeix un sistema de federacions, cooperatives i fundacions que, en general, ajuden a les entitats en els aspectes en els quals es requereix la prestació de serveis.
S’estableixen ajudes “a les federacions i confederacions” fins i tot per a “enfortir les seves estructures administratives”. És molt important aquest punt perquè les institucions públiques sempre han estat poc inclinades a finançar-les. Els funcionaris no entenen perquè serveixen les entitats de segon o tercer grau (perquè mai han fet treball voluntari) i molts polítics sí que ho saben i les temen: dirigents preparats que els poden discutir les seves polítiques.
S’estableix una nova figura. la d’establir “la qualificació d’entitat d’interès social i general com a qualificació complementària a la declaració d’ utilitat pública, amb els beneficis fiscals que estableixi en l’àmbit dels seves competències.” Veurem quin recorregut té.
La llei estableix que en el currículum escolar s’incloguin els valors propis de l’associacionisme, tant en els instituts com en la universitat (art 25 i 26). Es parla d’incorporació de crèdits en els plans docents dels estudiants que participin en entitats i “que les universitats estableixin convenis de col·laboració amb les associacions per a acollir estudiants en pràctiques”. Un punt important és que la llei explicita “La creació d’associacions juvenils als centres d’ educació postobligatòria, inclosos les de formació professional.”
Mesures que es proposen:
b) La simplificació administrativa dels processos.
c) El suport econòmic i finançament públic.
e) La facilitació de l’ ús i la gestió d’ espais i locals per a l’acció associativa. Aquest aspecte es desenvolupa més tard.
La llei especifica en cada proposta l’obligatorietat que els ajuntaments i diputacions repliquin en l’àmbit de les seves competències els requeriments de la llei.
Existeix un capítol dedicat a la simplificació administrativa. Es parla de “revisió exhaustiva de la normativa”. I de “desburocratitzar els tràmits”. Un dels conceptes és que les subvencions no comportin a les entitats “costos en concepte de recursos humans o de temps superiors als imports que se’ls atorguen”.
Al meu parer segurament una de les grans victòries és el següent punt: “han de promoure, entre altres mecanismes de finançament públic, els subvencions pluriennals, els concerts, els contractes programa o els convenis pluriennals, en els casos que sigui possible, i han de vetllar per reduir els càrregues de treball dels associacions en la gestió i justificació del finançament rebut i per garantir un finançament estable dels activitats que duen a terme.”
També és important “Les administracions públiques han d’abonar com a mínim el 50% de l’import de les subvencions en el moment d’atorgar-les”. Es torna a insistir després en “programes d’ ajuts pluriennals i interdepartamentals.”S’estableixen també la possibilitat de pagar bestretes de les subvencions.
Hi ha dos apartats de relació entre les entitats i les empreses, al meu mode de veure totalment prescindibles (art 18 apartat 5 i 6) però que en el meu mode de veure és pura retòrica.
En canvi, és molt important i una gran novetat l’article 19 “Facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals.” Crec que és una gran fita després de tants anys de democràcia que es comenci a abordar el problema dels locals de les entitats. Es tracta d’espais públics, però també d’espais del medi natural. S’estableix que les entitats puguin justificar en les subvencions el cost dels locals. Una gran victòria! Quantes discussions hem tingut amb els funcionaris sobre aquests temes! S’estableixen diverses propostes. Que els ajuntaments facilitin locals o espais en els equipaments públics. Segurament el més important és aquest punt 5 “Les administracions públiques, en funció de llur disponibilitat pressupostària, han de vetllar per la protecció del patrimoni material dels associacions que tenen finalitats d’ enfortiment comunitari i han d’ oferir-los els mitjans i recursos necessaris per a comprar, conservar i reparar els immobles, amb l’objectiu d’ adequar-los a llurs necessitats i a la normativa en matèria d’ accessibilitat i seguretat”. Quedeu-vos amb la idea de recursos per a comprar locals o reparar-los.
I complementari el punt 6: “La convocatòria de línies de subvencions i ajuts o l’ adopció dels mesures de facilitació econòmica i administrativa requerides a fi de garantir la cessió, el lloguer o la compra d’espais per a l’activitat associativa, i també el manteniment o l’ adaptació a les normes d’ accessibilitat de locals”.
Es parla que el govern de la Generalitat “ha d’impulsar, d’una manera concertada amb les associacions, programes de foment de l’ ocupació de qualitat en els associacions”.
Crec que aquest tema apunta a un gran debat de futur com és la professionalització de les estructures administratives de les entitats que ho requereixin.
Al final es proposa la creació de la “ Agència Catalana de Foment de l’ Associacionisme” al qual se li dota d’un instrument interessant el “ Observatori de l’ Associacionisme”. Que, en part, certifica la defunció del concepte de voluntariat donant l’hegemonia a les associacions.
S’estableix que en el termini d’un any es presenti un informe que revisi les normatives aplicables a l’associacionisme. S’estableix també que les normatives de subvencions es publiquin dos mesos abans respecte a l’inici del període subvencionable. Això seria, segons la meva interpretació, a l’octubre de l’any anterior.
Al final s’estableix l’obligació de realitzar una llei de subvencions en el termini de dos anys. A veure si en aquesta segona batalla es pot eliminar la discrecionalitat dels funcionaris a l’hora d’establir sobre la marxa requisits cada vegada més complicats i inútils.
En fi, crec que globalment és una bona llei. Ajuda a una primera clarificació dels conceptes, obre la via als convenis pluriennals, a la desburocratització i a les ajudes per a les estructures i locals de les entitats. Amb totes les imperfeccions es nota que el lobby associatiu ha estat hegemònic en la conformació de la llei i que ha tingut a un parlamentari d’ERC, Pau Morales, antic dirigent escolta laic, que ha anat a cercar les entitats i que ha sofert en carns pròpies els problemes que aquesta llei intenta començar a abordar.
