La nova llei del Parlament de Catalunya de foment de l’associacionisme

8/02/2024

Al maig de l’any passat vam publicar a Memòria del Futur un vídeo sobre la meva compareixença en la comissió d’estudi del  Parlament de Catalunya de la llei de foment de l’associacionisme i unes notes que desenvolupaven les idees que després vaig fer arribar als portaveus dels partits d’esquerres en aquesta comissió. Podeu trobar aquests documents a https://memoriadelfuturo.eu/sobre-la-nueva-ley-de-fomento-del-asociacionismo/

El passat 21 de desembre de 2023 per fi la llei es va aprovar. Va ser un acte interessant en sí mateix on es va poder veure una gran sintonia, encara que amb matisos, entre PSC,  Junts,  Comuns, ERC i CUP i una dreta PP, Vox i Cs contrària a gairebé totes les associacions especialment dures contra els grups  escoltes. De fet, una vegada aprovada la llei, els diputats del bloc democràtic es van girar aplaudint cap a la tribuna on estaven representades les entitats.

El dia 21 es van votar les esmenes finals i ara tenim el text definitiu publicat el 27 de desembre. Cal dir que a Catalunya estrenem parlament el 10 d’abril de 1980 (amb el període de liquidació entre 1939 i 1980) i que hem trigat 43 anys a tenir una llei de suport a l’associacionisme. Aquests detalls expliquen a les clares que les associacions no han rebut suport de les institucions de nostra  poruga democràcia. Al poder no li agrada una societat civil potent. Són rèmores de la por de la democràcia espanyola del 78 a l’enorme participació cívica i política de la II República. Bé, això donaria per a una tesi doctoral. És més, en la mesura que han passat els anys la por a la participació s’ha incrementat.

Bé, Com ha quedat la llei? En primer lloc, constatem que s’ha reduït, cosa que havíem demanat. Tanta reglamentació constreny un panorama associatiu massa ric com per a encotillar-lo.

En la llei es parla de “simplificació de la  càrrega administrativa en  els  procediments d’accés  als recursos  públics, el  millorament del  treball en  xarxa entre els  entitats i entre els  entitats i la resta d’ agents, l’ augment de la  qualitat i l’impacte de la  formació i el  suport  financer  als  projectes i a les estructures  administratives de les  entitats –en particular dels de  segon nivell”. Està bé que es parli de  entitats de segon nivell: de federacions.

En aquest sentit es parla de la “l’eliminació de  càrregues  burocràtiques  innecessàries”. Al final han desaparegut els “grups informals” un fantasma que portem sentint des de fa almenys 30 anys i que en la pràctica significava que el poder preferia els grups informals adduint que eren més autèntics que les entitats. D’aquesta manera el que feien era no ajudar a les entitats. Mai hem vist què era un “grup informal”. Es parla de “plataformes ciutadanes i grups socials”. Bé, un petit èxit.

Començarem pel tema més controvertit al meu entendre que és “Llur  activitat principal no ha d’ ésser la  prestació de  serveis a  canvi d’una remuneració.” A Catalunya les entitats no han vist en aquest punt un problema ja que existeix un sistema de federacions, cooperatives i fundacions que, en general, ajuden a les entitats en els aspectes en els quals es requereix la prestació de serveis.

S’estableixen ajudes “a les federacions i confederacions” fins i tot per a “enfortir les seves estructures administratives”. És molt important aquest punt perquè les institucions públiques sempre han estat poc inclinades a finançar-les. Els funcionaris no entenen perquè serveixen les entitats de segon o tercer grau (perquè mai han fet treball voluntari) i molts polítics sí que ho saben i les temen: dirigents preparats que els poden discutir les seves polítiques.

S’estableix una nova figura. la d’establir “la  qualificació d’entitat d’interès social i general  com a  qualificació  complementària a la  declaració d’ utilitat pública,  amb  els  beneficis  fiscals que  estableixi en l’àmbit dels  seves  competències.” Veurem quin recorregut té.

La llei estableix que en el currículum escolar s’incloguin els valors propis de l’associacionisme, tant en els instituts com en la universitat (art 25 i 26). Es parla d’incorporació de crèdits en els plans docents dels estudiants que participin en entitats i “que les universitats estableixin convenis de col·laboració amb les associacions per a acollir estudiants en pràctiques”. Un punt important és que la llei explicita “La  creació d’associacions  juvenils  als centres d’ educació  postobligatòria,  inclosos  les de  formació  professional.”

Mesures que es proposen:

b) La  simplificació administrativa  dels  processos.

c) El  suport  econòmic i  finançament  públic.

e) La  facilitació de l’ ús i la  gestió d’ espais i  locals  per a l’acció  associativa. Aquest aspecte es desenvolupa més tard.

La llei especifica en cada proposta l’obligatorietat que els ajuntaments i diputacions repliquin en l’àmbit de les seves competències els requeriments de la llei.

Existeix un capítol dedicat a la simplificació administrativa. Es parla de “revisió exhaustiva de la normativa”. I de “desburocratitzar els tràmits”. Un dels conceptes és que les subvencions no comportin a les entitats “costos en  concepte de recursos  humans o de  temps  superiors  als  imports que  se’ls  atorguen”.

Al meu parer segurament una de les grans victòries és el següent punt: “han de  promoure, entre  altres  mecanismes de  finançament  públic, els  subvencions  pluriennals,  els  concerts,  els  contractes programa o  els  convenis  pluriennals, en  els casos que  sigui  possible, i han de  vetllar  per  reduir els  càrregues de  treball dels  associacions en la  gestió i  justificació del  finançament  rebut i  per  garantir un  finançament estable dels  activitats que  duen a  terme.”

També és important “Les  administracions  públiques han d’abonar  com a  mínim el 50% de l’import de les subvencions en el  moment d’atorgar-les”. Es torna a insistir després en “programes d’ ajuts  pluriennals i  interdepartamentals.”S’estableixen també la possibilitat de pagar bestretes de les subvencions.

Hi ha dos apartats de relació entre les entitats i les empreses, al meu mode de veure totalment prescindibles (art 18 apartat 5 i 6) però que en el meu mode de veure és pura retòrica.

En canvi, és molt important i una gran novetat l’article 19 “Facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals.” Crec que és una gran fita després de tants anys de democràcia que es comenci a abordar el problema dels locals de les entitats. Es tracta d’espais públics, però també d’espais del medi natural. S’estableix que les entitats puguin justificar en les subvencions el cost dels locals. Una gran victòria! Quantes discussions hem tingut amb els funcionaris sobre aquests temes! S’estableixen diverses propostes. Que els ajuntaments facilitin locals o espais en els equipaments públics. Segurament el més important és aquest punt 5 “Les  administracions  públiques, en  funció de  llur  disponibilitat  pressupostària, han de  vetllar  per la protecció del  patrimoni material dels  associacions que  tenen  finalitats d’ enfortiment  comunitari i han d’ oferir-los  els  mitjans i recursos  necessaris  per a comprar, conservar i reparar  els  immobles,  amb l’objectiu d’ adequar-los a  llurs  necessitats i a la normativa en  matèria d’ accessibilitat i  seguretat”. Quedeu-vos amb la idea de recursos per a comprar locals o reparar-los.

I complementari el punt 6: “La  convocatòria de  línies de  subvencions i  ajuts o l’ adopció dels mesures de  facilitació  econòmica i administrativa  requerides a  fi de  garantir la  cessió, el  lloguer o la compra d’espais  per a l’activitat  associativa, i  també el  manteniment o l’ adaptació a les normes d’ accessibilitat de  locals”.

Es parla que el govern de la Generalitat “ha d’impulsar, d’una manera concertada  amb les  associacions, programes de  foment de l’ ocupació de  qualitat en els  associacions”.

Crec que aquest tema apunta a un gran debat de futur com és la professionalització de les estructures administratives de les entitats que ho requereixin.

Al final es proposa la creació de la “ Agència Catalana de  Foment de l’ Associacionisme” al qual se li dota d’un instrument interessant el “ Observatori de l’ Associacionisme”. Que, en part, certifica la defunció del concepte de voluntariat donant l’hegemonia a les associacions.

S’estableix que en el termini d’un any es presenti un informe que revisi les normatives aplicables a l’associacionisme. S’estableix també que les normatives de subvencions es publiquin dos mesos abans respecte a l’inici del període subvencionable. Això seria, segons la meva interpretació, a l’octubre de l’any anterior.

Al final s’estableix l’obligació de realitzar una llei de subvencions en el termini de dos anys. A veure si en aquesta segona batalla es pot eliminar la discrecionalitat dels funcionaris a l’hora d’establir sobre la marxa requisits cada vegada més complicats i inútils.

En fi, crec que globalment és una bona llei. Ajuda a una primera clarificació dels conceptes, obre la via als convenis pluriennals, a la desburocratització i a les ajudes per a les estructures i locals de les entitats. Amb totes les imperfeccions es nota que el lobby associatiu ha estat hegemònic en la conformació de la llei i que ha tingut a un parlamentari d’ERC, Pau Morales, antic dirigent  escolta laic, que ha anat a cercar les entitats i que ha sofert en carns pròpies els problemes que aquesta llei intenta començar a abordar.

Veure llei: https://www.icab.es/export/sites/icab/.galleries/documents-noticies/DOGC-27-12-2024-foment-associacionisme.pdf

La meua experiència a l’Institut Valencià de la Joventut, 2015-2023

He format part de l’anomenat «Govern del Botànic» de la Generalitat Valenciana durant els uit anys...

XII Trobada transfronterera d’entitats memorialistes. I evocació d’un terrassenc, Domènec Serveto, afusellat pels nazis

Reportatge sobre la XI Trobada Transfronterera d'Associacions de la Memòria Històrica, Democràtica...

Crònica dels anuncis de perfum

Fins ara als diaris hi podeu trobar cròniques de viatges, parlamentàries, de guerra, roses, etc....

Killers of the flower moon

Fitxa tècnica Títol original: Killers of the flower moon Any: 2023 Duració: 206 minuts País:...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad