Es un error creer que la memoria tiene que ver con el pasado. La memoria tiene que ver con el presente, porque si no sabemos quiénes somos, no sabemos quiénes queremos ser.
Almudena Grandes
Durant els anys 60 i 70, milers de persones, joves en la seua majoria, van desafiar a la dictadura en el combat per exercir drets i llibertats democràtiques. Van pagar un alt preu: presons, tortures, pallisses, acomiadaments, sancions, persecució, exili i ostracisme. El 50% de les persones processades entre 1964 i 1976 no superaven l’edat de 25 anys.
Juan José del Águila, va contribuir amb la seua publicació —hui actualitzada— EL TOP. La repressió de la llibertat (1963-1977), a documentar este inventari de la repressió. Però el memorial de la generació TOP va més enllà dels 22.600 procediments i 50.600 persones encausades per delictes que hui serien considerats constitucionals. A estes xifres han d’afegir-se les de milers de dones i homes joves que van ser detinguts per la brigada polític-social, conduïts a les comissàries, presons, i que no van arribar a juí. També la dels qui no es van resignar i es van jugar la pell i la llibertat en les manifestacions, en la lluita clandestina, editant publicacions subversives o participant obertament en el moviment obrer, universitari, veïnal, o per una cultura amb valors democràtics. Fins i tot els qui no van arribar a ser detinguts patien de l’estat d’alerta permanent: eren objectiu preferent de la policia política, els tribunals d’orde públic, de l’assetjament per la seua identitat sexual i de les lleis excepcionals de la repressió, com els reiterats Estats d’excepció.
Si férem hui la pregunta sobre el significat del nom TOP —més enllà de la seua coincidència amb un programa televisiu— eixe desconeixement segurament s’eixamplaria entre les generacions actuals. Per això urgix desplegar i implementar la Llei de Memòria Democràtica 20/2022. Garantint la seua aplicació en tots els territoris. La preservació i la consolidació de les polítiques públiques de memòria són consubstancials a la qualitat democràtica de les nostres institucions. Per esta raó, allí on tenen majoria, les dretes i les extremes dretes, volen abolir-les. La impunitat i la falta d’una condemna explícita als crims del franquisme hauria de constituir una anomalia insuportable en una Europa que es vanagloria dels valors democràtics.
El pròxim 2 de març, es complixen 50 anys del cruel assassinat per garrot vil de Salvador Puig Antich en la presó de la Model de Barcelona. Al setembre de 1975 a Franco i els seus ministres no els va tremolar la mà per a manar afusellar a tres militants del FRAP i dos d’ETA. Són alguns dels exemples que il·lustren la dimensió i la tipologia de la repressió durant les últimes dècades de la dictadura. La més cruel i amb el dictador més longeu d’Europa. Afortunadament, encara tenim la possibilitat de comptar amb el testimoniatge de moltes de les persones que van ser processades o víctimes del règim franquista per exercir drets i llibertats contemplats en la Declaració Universal de Drets Humans, i la vigència dels quals hem recordat recentment amb motiu del seu 75 aniversari.
La Generació TOP, constituïx un patrimoni ètic amb centenars de testimoniatges encara molt actius —és la generació que ocupa places enarborant les pancartes de la memòria i de la defensa de les pensions i la sanitat pública—, també un baluard per a generar un diàleg intergeneracional contra l’oblit. Fonamentalment a les aules, com ja estem fent en múltiples iniciatives. Així ho vam entendre quan impulsem el primer gran acte de la Generació TOP a Barcelona. Era l’1 de març de 2011, després d’una intensa etapa preparatòria impulsada per una comissió àmplia i plural de l’ACEPF, que es va atribuir el nom de Comissió Generació TOP.
Ara, quan s’acaben de complir seixanta anys de la seua creació, Tribunal d’Orde Públic (TOP), per una llei del 2 de desembre de 1963, la nostra associació, Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, ha iniciat una campanya per a protegir i preservar la memòria de centenars de testimoniatges, registrant en vídeo els seus relats i publicant-los en la nostra pàgina Web, sota l’etiqueta de “Testimoniatges de la Generació TOP”. La presó de la Model, la presó de Mataró o la seu de CCOO són alguns dels escenaris triats per a donar recer a estos relats breus. Encara hui ens estremixen alguns testimoniatges, com l’Antonio Rodríguez, sindicalista de CCOO i del PSUC, de Mataró, (Ací el seu testimoniatge: https://www.youtube.com/watch?v=hfn40enu4au) el relat del qual va servir per a il·lustrar la pràctica de la tortura en l’última concentració enfront de Via Laietana, 43, que el moviment memorialista exigix convertir en un Centre d’Interpretació de la Memòria i contra la Tortura.
Esta iniciativa hauria de prodigar-se i facilitar un autèntic fons documental i de recursos de la Pedagogia de la Memòria. Com a testimoniatge d’un temps i com a antídot contra les proclames neofeixistes de l’extrema dreta. Establint un diàleg que ens permeta entendre millor els somnis i anhels de les generacions nascudes en el segle XXI, les seues pors i precarietats. L’actual crisi sistèmica, econòmica i social, l’afectiva i de la salut mental, i ara la humanitària enfront dels desastres de les guerres i les migracions climàtiques.
Esta tasca exigix un compromís actiu de les entitats i organitzacions socials, i també dels Ajuntaments, que tenen una quota de responsabilitat en la implementació de la Llei de Memòria Democràtica. Per esta raó la campanya empresa per a fer aflorar centenars i milers de testimoniatges de la Generació TOP ha d’interpel·lar a la Secretària d’Estat de Memòria Democràtica, als Arxius i Centres d’Estudi de cada comarca o municipi, als instituts, a les biblioteques, als centres cívics i associacions de barri. Promovent exposicions i publicacions on es perfilen itineraris de la memòria local, les plaques de la memòria, o els espais de memòria —com les presons, actualment a Tarragona, i comissàries, com es va fer a Sabadell—amb els testimoniatges vius de les protagonistes de les lluites socials, culturals i polítiques que ens han precedit. Este hauria de ser també un dels objectius del pròxim VI Trobada Estatal d’Entitats Memorialistes que se celebrarà el dia 25 de maig a València. Memòria imprescindible per a la necessària agitació i reflexió del futur.
Domènec Martínez García. Sociòleg. Junta Directiva ACPEPF
A propòsit de l’acte homenatge a la denominada “Generació TOP”, fa 10 anys a Barcelona, i rebent el reconeixement de la UPEC. https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2021/03/05/10-aniversario-generacion-top-video/
