Terrassa, el 26 de gener les tropes del general Franco entraven a la ciutat de Terrassa. “La majoria de les persones que havien tingut responsabilitats polítiques destacades ja havien abandonat la ciutat, i n’hi havia que l’estaven abandonant en el mateix moment en que és produïa l’entrada de les tropes franquistes”.
Lourdes Plans i Campderrós. Combat per la llibertat. Memòria de la Lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979).
Començava la gran retirada camí dels Pirineus i de l’exili. Dos anys abans un altre èxode humà va començar des de les terres del Sud. Més de 16.000 persones van arribar fins a Catalunya.
Des de fa uns pocs anys, els primers dies de febrer una associació senderista i de memòria rememora, pas a pas i nom a nom, les terribles jornades de l’any 1937: “El crim de la carretera de Màlaga a Almería”, com va escriure el metge canadenc Norman Bethune i que és coneix com La Desbandá. Recentment es va celebrar el Primer Congrés Internacional a Mollina (Màlaga), 28, 29 i 30 d’octubre del 2022. Una delegació d’entitats memorialistes de Catalunya vam estar presents. Tenim un fil molt potent de connexió física i emocional, i convé que les noves generacions ho coneguin[1].
La Desbandá, la fugida de milers i milers de persones indefenses perseguides pel terror i per les bombes, constitueix un signe de devastació i perversió humana difícilment imaginable. Una violència contra les dones, criatures i gent gran, la població majoritària de la gent que fugia, considerada una de les més devastadores de la nostra memòria. Era el preludi del nazisme i feixisme que va marcar a sang i foc la geografia física d’Europa, l’Holocaust que hem recordat recentment a l’atri dels nostre Ajuntament. També del franquisme, aliat de Hitler i Mussolini, un règim devastador durant més de quatre dècades.
Però també van proliferar les històries de fraternitat i de cooperació. L’ajut humanitària, l’assistència sanitària, i la solidaritat organitzada. Les figures de Tina Modetti i de Matilde Landa, al front del Socorro Rojo, o les Brigades Internacionals, són alguns dels exemples, entre milers d’històries anònimes. Cal afegir el vaixell “Ciutat de Barcelona”, que va transportar centenars de persones a les nostres costes. A diferents pobles de la nostra geografia hi ha senyals i petjades recordant l’acollida de les famílies i criatures que fugien del terror feixista.
Dos anys més tard, al febrer del 1939, la gent de les moltes fugides com la Desbandá, les provinents d’Andalusia i diferents llocs de Catalunya, enfilaven el camí de l’exili. Centenars de milers de persones anaven camí dels Pirineus. Per això ho recordem el 5 de febrer, instituït per la Generalitat com Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, amb activitats i rutes commemoratives. Ignoraven el destí terrible als camps d’Argelers i després a la França ocupada. Van participar en la lluita de la resistència contra el nazisme a Europa. Altres van ser empresonats i enviats als camps de deportació i de la mort.
Amb la derrota de Hitler i Mussolini l’any 1945, moltes persones joves van emprendre camí de retorn per les muntanyes pirenaiques i passos clandestins, per continuar la seva lluita contra la dictadura a Espanya, esperançats que també els aliats arribarien fins a Gibraltar. Van pagar un preu molt alt com hem recordat enguany a Sant Mateu de Bages[2]. Uns camins de la memòria antifeixista que estem reconstruint pas a pas.
Fruit d’aquest nexe entre Andalusia i Catalunya, fugida i exili camí dels Pirineus, diferents entitats memorialistes s’han aplegat en un projecte per convertir aquest itinerari en un potent camí de memòria. Un itinerari que serveixi per socialitzar la memòria i testimonis de la Desbandá i de l’Exili republicà, també els camins clandestins dels maquis. Volem treballar, com ja ho està fent l’Amical d’Antics Guerrillers, en la seva identificació, el seu coneixement i divulgació a les aules, i obrint espais i rutes culturals que siguin entenedors i atractius per les noves generacions[3]. Una preservació i transmissió de la memòria democràtica, que ha d’estar molt imbricada amb la defensa avui dels valors universals, els drets humans, la justícia social i la igualtat.
També per entendre avui, vuitanta-sis anys més tard, les Desbandás, les fugides i èxodes massius provocats per les guerres, el canvi climàtic, les desigualtats i els sistemes opressius i dictatorials. Exilis d’arreu del món i també a Europa.
Per aquesta raó el dia 19 de gener vam presentat a Barcelona el projecte Marxa 0 de la Retirada, del 27 al 30 d’abril del 2023. Els promotors de la “Desbandá 2023, paso a paso, nombre a nombre”, han posat al mapa del senderisme de memòria una xarxa de camins de memòria viva i antifeixista. Cal afegir ara les rutes de l’exili i els camins de la llibertat i l’antifeixisme, la dels guerrillers i els maquis. Totes elles tenen un potent fil conductor. La solidaritat, la defensa dels valors republicans, la memòria de la resistència i la cultura de l’antifeixisme.
La Marxa 0 ja ha començat a caminar. A finals d’abril tenim cites i etapes de memòria al Parapet del Camp de la Bota; a la platja de Malgrat, homenatge als brigadistes del Ciutat de Barcelona; a Portbou seguint les petjades de Walter Benjamin; a Colliure i platges d’Argelers, d’homenatge a l’exili republicà.
Camins laics per teixir un potent mapa cultural i educatiu, atractiu per la gent més jove, i de preservació de la memòria de les persones que van transitar aquests camins durant la llarga nit de la dictadura, la memòria de la resistència i de la cultura antifeixista.
[1] Crònica amb enllaços al I Congreso Internacional sobre la Desbandá. https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2023/01/22/encuentro-europeo-contra-el-fascismo-y-la-extrema-derecha-3/
[2] Crònica d’homenatge als guerrillers. https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2023/01/19/memoria-antifeixista-a-sant-mateu-de-bages/
[3] Camins de llibertat. https://www.ara.cat/girona/a-peu-per-les-rutes-oblidades-dels-maquis-els-guerrillers-que-van-combatre-el-franquisme_1_4600366.html
