La Desbandá. De Màlaga als Pirineus. Camins de retirada i exili, senderisme amb memòria, pas a pas

30/06/2023

Terrassa, el 26 de gener les tropes del general Franco entraven a la ciutat de Terrassa. “La majoria de les persones que havien tingut responsabilitats polítiques destacades ja havien abandonat la ciutat, i n’hi havia que l’estaven abandonant en el mateix moment en que és produïa l’entrada de les tropes franquistes”.

Lourdes Plans i Campderrós. Combat per la llibertat. Memòria de la Lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979).

Començava la gran retirada camí dels Pirineus i de l’exili. Dos anys abans un altre èxode humà va començar des de les terres del Sud. Més de 16.000 persones van arribar fins a Catalunya.

Des de fa uns pocs anys, els primers dies de febrer una associació senderista i de memòria rememora, pas a pas i nom a nom, les terribles jornades de l’any 1937: “El crim de la carretera de Màlaga a Almería”, com va escriure el metge canadenc Norman Bethune i que és coneix com La Desbandá. Recentment es va celebrar el Primer Congrés Internacional a Mollina (Màlaga), 28, 29 i 30 d’octubre del 2022. Una delegació d’entitats memorialistes de Catalunya vam estar presents. Tenim un fil molt potent de connexió física i emocional, i convé que les noves generacions ho coneguin[1].

La Desbandá, la fugida de milers i milers de persones indefenses perseguides pel terror i per les bombes, constitueix un signe de devastació i perversió humana difícilment imaginable. Una violència contra les dones, criatures i gent gran, la població majoritària de la gent que fugia, considerada una de les més devastadores de la nostra memòria. Era el preludi del nazisme i feixisme que va marcar a sang i foc la geografia física d’Europa, l’Holocaust que hem recordat recentment a l’atri dels nostre Ajuntament. També del franquisme, aliat de Hitler i Mussolini, un règim devastador durant més de quatre dècades.

Però també van proliferar les històries de fraternitat i de cooperació. L’ajut humanitària, l’assistència sanitària, i la solidaritat organitzada. Les figures de Tina Modetti i de Matilde Landa, al front del Socorro Rojo, o les Brigades Internacionals, són alguns dels exemples, entre milers d’històries anònimes. Cal afegir el vaixell “Ciutat de Barcelona”, que va transportar centenars de persones a les nostres costes.  A diferents pobles de la nostra geografia hi ha senyals i petjades recordant l’acollida de les famílies i criatures que fugien del terror feixista.

Dos anys més tard, al febrer del 1939, la gent de les moltes fugides com la Desbandá, les provinents d’Andalusia i diferents llocs de Catalunya, enfilaven el camí de l’exili. Centenars de milers de persones anaven camí dels Pirineus. Per això ho recordem el 5 de febrer, instituït per la Generalitat com Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, amb activitats i rutes commemoratives. Ignoraven el destí terrible als camps d’Argelers i després a la França ocupada. Van participar en la lluita de la resistència contra el nazisme a Europa. Altres van ser empresonats i enviats als camps de deportació i de la mort.

Amb la derrota de Hitler i Mussolini l’any 1945, moltes persones joves van emprendre camí de retorn per les muntanyes pirenaiques i passos clandestins, per continuar la seva lluita contra la dictadura a Espanya, esperançats que també els aliats arribarien fins a Gibraltar. Van pagar un preu molt alt com hem recordat enguany a Sant Mateu de Bages[2]. Uns camins de la memòria antifeixista que estem reconstruint pas a pas.

Fruit d’aquest nexe entre Andalusia i Catalunya, fugida i exili camí dels Pirineus, diferents entitats memorialistes s’han aplegat en un projecte per convertir aquest itinerari en un potent camí de memòria. Un itinerari que serveixi per socialitzar la memòria i testimonis de la Desbandá i de l’Exili republicà, també els camins clandestins dels maquis. Volem treballar, com ja ho està fent l’Amical d’Antics Guerrillers, en la seva identificació, el seu coneixement i divulgació a les aules, i obrint espais i rutes culturals que siguin entenedors i atractius per les noves generacions[3]. Una preservació i transmissió de la memòria democràtica, que ha d’estar molt imbricada amb la defensa avui dels valors universals, els drets humans, la justícia social i la igualtat.

També per entendre avui, vuitanta-sis anys més tard, les Desbandás, les fugides i èxodes massius provocats per les guerres, el canvi climàtic, les desigualtats i els sistemes opressius i dictatorials. Exilis d’arreu del món i també a Europa.

Per aquesta raó el dia 19 de gener vam presentat a Barcelona el projecte Marxa 0 de la Retirada, del 27 al 30 d’abril del 2023. Els promotors de la “Desbandá 2023, paso a paso, nombre a nombre”, han posat al mapa del senderisme de memòria una xarxa de camins de memòria viva i antifeixista. Cal afegir ara les rutes de l’exili i els camins de la llibertat i l’antifeixisme, la dels guerrillers i els maquis. Totes elles tenen un potent fil conductor. La solidaritat, la defensa dels valors republicans, la memòria de la resistència i la cultura de l’antifeixisme.

La Marxa 0 ja ha començat a caminar. A finals d’abril tenim cites i etapes de memòria al Parapet del Camp de la Bota; a la platja de Malgrat, homenatge als brigadistes del Ciutat de Barcelona; a Portbou seguint les petjades de Walter Benjamin; a Colliure i platges d’Argelers, d’homenatge a l’exili republicà.

Camins laics per teixir un potent mapa cultural i educatiu, atractiu per la gent més jove, i de preservació de la memòria de les persones que van transitar aquests camins durant la llarga nit de la dictadura, la memòria de la resistència i de la cultura antifeixista.


[1] Crònica amb enllaços al I Congreso Internacional sobre la Desbandá. https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2023/01/22/encuentro-europeo-contra-el-fascismo-y-la-extrema-derecha-3/

[2] Crònica d’homenatge als guerrillers.  https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2023/01/19/memoria-antifeixista-a-sant-mateu-de-bages/

[3] Camins de llibertat. https://www.ara.cat/girona/a-peu-per-les-rutes-oblidades-dels-maquis-els-guerrillers-que-van-combatre-el-franquisme_1_4600366.html

La nova llei del Parlament de Catalunya de foment de l’associacionisme

Al maig de l'any passat vam publicar a Memòria del Futur un vídeo sobre la meva compareixença en...

XII Trobada transfronterera d’entitats memorialistes. I evocació d’un terrassenc, Domènec Serveto, afusellat pels nazis

Reportatge sobre la XI Trobada Transfronterera d'Associacions de la Memòria Històrica, Democràtica...

Crònica dels anuncis de perfum

Fins ara als diaris hi podeu trobar cròniques de viatges, parlamentàries, de guerra, roses, etc....

Killers of the flower moon

Fitxa tècnica Títol original: Killers of the flower moon Any: 2023 Duració: 206 minuts País:...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad