La confederació europea y les cases de joventut

31/10/2022

La European Confederation of Youth Clubs (ECYC) és, com el seu nom indica, una confederació europea d’organitzacions, cases de joventut i voluntaris de l’àmbit de l’educació no formal. És, de fet, la federació d’associacions més potent a escala europea a l’hora de representar a entitats relacionades amb aquestes activitats. D’entrada, això ja és rellevant en, almenys, dos aspectes. El primer refereix a posar en valor l’educació no formal. Lluny de ser i entendre’s com alguna forma de complement, l’educació no formal és una part fonamental en l’àmbit educatiu de la joventut. Les cases de joventut són, en la pràctica, escoles de formació ciutadana en els quals la joventut organitza el seu temps, s’associa i decideix en comú i s’involucra en la gestió de la cosa pública. En segon lloc, la institucionalització d’una xarxa d’associacions a escala europea permet sobreposar-se a una barrera sovint massa rígida, com és la de les fronteres estatals, per a dibuixar –i materialitzar– escenaris de diàleg i trobada entre els qui, malgrat la distància, comparteixen realitats quotidianes. Fa unes poques setmanes, la Federació Valenciana de Cases de Joventut (FVCJ) va poder acudir com a observadora a una trobada de la ECYC a Brussel·les. I en aquestes poques línies tractarem, més que de relatar les reunions, de destacar tres raons per les quals és rellevant vincular-se amb la ECYC.

Primer. Ampliar el focus. Existeixen problemàtiques locals vinculades a les cases de joventut que, per la seua especificitat, no hi ha una altra manera d’encarar-les que a partir de l’acumulació de coneixement de primera mà. No obstant això, existeixen també maneres de treballar, de relacionar-se amb les administracions públiques o de confederar-se entre els centres en diversos països que, en diàleg amb la nostra manera de fer, poden aportar-nos vies i camins que no havíem pensat transitar. Existeixen països on la cultura associativa juvenil està estesa fins a tornar-se quotidianitat? Com fan a Bèlgica, Islàndia o Finlàndia per arrelar els seus centres juvenils en els barris? Consolidar relacions i intercanviar experiències pot ser un pas per obtindre respostes.

Segon. Fenómens globals. Ningú pot ignorar que s’està produint un avanç de l’extrema dreta a nivell global. Entre les moltes conseqüències que això té, cal destacar, primer, el buidatge democràtic que això suposa en referència a unes institucions públiques febles i, segon, el desert social que aquests grups pretenen generar en relació amb l’associacionisme feminista, ecologista i republicà. Davant d’aquesta qüestió, ens preguntem: Com ha afectat l’arribada al govern dels grups d’extrema dreta a l’associacionisme en altres països? Quines respostes han donat? Quina és l’aposta social de les cases de joventut per a sobreposar-se a aquesta situació? La ECYC, potser, permet començar a respondre a aquestes preguntes.

Tercer. Europa. Durant molts anys, a Espanya, dir Europa era una llum al final del túnel. El que es deia i es diu en realitat és Unió Europea (i abans Comunitat Econòmica Europea), la institucionalitat econòmica i política que ha regit el continent durant les últimes dècades amb mà de ferro neoliberal Però la consciència europea, que no és una altra cosa que entendre que quant pitjor li va a una part del continent, pitjor ens anirà a la resta, ve de molt lluny. Els Estats Units d’Europa van ser un projecte a vegades molt real. Enfront de l’internacionalisme reaccionari (despús-ahir absolutista, ahir feixista i hui neofeixista) es va construir la democràcia europea, un internacionalisme per baix que veia en cada punt calent del continent una lluita pel tot. Aquells Estats Units d’Europa semblen molt llunyans hui, però començar a establir vincles entre cases de joventut pot ser un bon pas per construir-lo.

Casos d’aplicació del marc EntreComp en centres juvenils

En el nostre treball en Centres de Participació juvenil en Castelló de la Plana, seguint el model...

Situació geoestratègica. La Guerra d’Ucraïna

Lorenzo Barón va ser secretari general de CCOO Aragón i dirigent del PCE, fundador de la Tertulia...

Nada

Como la vida es nada en tu filosofía,brindemos por el cierto no ser de nuestros cuerpos. Brindemos...

La vida associativa

Benvinguts a Memòria del Futur, la revista de les persones laiques i d’esquerres del Regne d’Espanya (futura República o Repúbliques) i d’Iberoamèrica. És esta, per tant, ta casa. No estàs convidada únicament a llegir els articles que publiquem, sinó que estàs convidada a enviar-nos els teus per publicar-los. És més, si no t’atreveixes, t’ajudem. Envia’ns un esborrany. Aníma’t. Ningú naix aprés.

Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad