Comencem un 2023 ple de reptes a l’Horta Sud. Reptes que coincideixen amb els què afrontem, a escala mundial, com a civilització. I és que les evidències són clares i les dades, quan parlem d’emergència climàtica o de repartiment desigual de la riquesa, incontestables. Quan, any a any, comprovem com menys persones acumulen més riquesa, en detriment d’una cada vegada més amplia majoria més pobra, queda clar que ens trobem en un sistema injust i immoral. Quan un sistema permet que l’1% de la població mundial posseïsca la mateixa riquesa que el 82% del restant, o que sols huit milionaris ostenten la mateixa riquesa que la meitat mundial més pobra -4.000 milions de persones-, queda clar que necessitem canviar el sistema.
Però el desafiament és tan gran que, si no ho afrontem entre totes i tots, pot paralitzar: es tracta, ni més ni menys, de salvar la humanitat! Sembla inassolible i, molt sovint, no sabem ni per on començar. Ara bé, com ja es preguntava Albert Camus a Moral i Política, “hem de renunciar a aquest esforç pel simple fet que parega inassolible?”. La resposta és clara: no.
No hem de renunciar, sinó simplement mesurar la dificultat i fer-la veure a qui, de bona fe, ho vol simplificar tot. Necessitem claredat d’idees per poder-nos imaginar el futur, i adquirir consciència de la gran dificultat del repte per afrontar-lo perquè, com deia Séneca, “no ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens hi atrevim”.
Mentre esperem acords i mesures valentes a escala internacional que no arriben, com a ciutadania organitzada, institucions públiques o teixit empresarial compromesos amb el territori hem d’atrevir-nos i imaginar com ens agradaria que fos la nostra comarca, el nostre territori immediat. Perquè, com constaten des de la Fundación Metrópoli, “els grans reptes de la humanitat s’afronten des de l’escala de les ciutats”. Segons el seu fundador, Alfonso Vegara, “quan un territori té projecte de futur pot captar inversió, talent i iniciatives en la direcció establerta”, cosa impensable en aquells que no en tenen.
A l’Horta Sud sabem bé de què va això de pensar col·lectivament des de la il·lusió de construir el futur. Fa gairebé dos anys ja vam fer aquest exercici d’imaginació en una edició especial de la Revista Papers on, en el marc de la presentació de Serà Horta Sud 2030, il·lustràvem com ens agradaria que fora l’Horta Sud en els pròxims anys. Atrevir-nos a imaginar-ho i la determinació col·lectiva de portar-ho a terme ens ha permés fer passes que, curiosament, semblaven inimaginables, especialment en mobilitat sostenible i transició energètica.
I la recepta? Pensar, treballar i defugir d’egos. Perquè si ara mateix l’Horta Sud està avançant en aquestes i moltes altres matèries és gràcies a la tasca de totes i tots, aportant cadascuna des dels seus àmbits i les seues possibilitats. Es tracta, en definitiva, de la mateixa recepta que ha fet possible l’eliminació de la denominació Horta Oest i, per tant, el reconeixement definitiu de l’Horta Sud com a comarca de ple dret.
De cara a 2023, tenim l’obligació moral de, entre totes i tots, seguir treballant per avançar en la configuració de territoris justos, igualitaris, plurals, inclusius, solidaris i verds. I per fer-ho possible cal, necessàriament, un canvi cultural en la política, les empreses i la societat civil. Contra el desencís, l’afecte, i contra la desesperança, l’esperança. Perquè com deia José María Mendidulce a Temps de Rebels: “somia i anima’t, que sí: que és possible el que somies. I que l’ànim és tan contagiós com la desesperança”.
Article publicat originalment en l’edició de l’Horta Sud de gener de 2023 d’El Periódico de Aquí: https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/imaginem-el-futur/304642