Està sorgint una nova divisió mundial de gènere, les visions del món d’homes i dones joves s’estan separant. Aquest titular, que quasi sona al Manifest Comunista, es llegia en un recent article del Financial Times: ‘En països de tots els continents s’ha obert una escletxa ideològica entre homes i dones joves’, assenyalava John Burn-Murdoch, que avalava la seua afirmació amb enquestes i estadístiques* de diferents països del món:
Segons aquests estudis, als Estats Units les dones d’entre 18 i 30 anys són ara trenta punts percentuals més liberals que els seus contemporanis masculins. També a Alemanya hi ha una bretxa de trenta punts entre els homes joves cada vegada més conservadors i les dones progressistes contemporànies. Al Regne Unit, la bretxa és de vint-i-cinc punts. A Corea del Sud existeix un abisme entre homes i dones joves, i la situació és similar a la Xina i Tunísia. Podríem dir que la generació de menors de 30 anys actua com dues generacions diferents; elles mes progressistes, ells mes conservadors, afirma Burn-Murdoch.
És un xicotet terratrémol al qual cal parar atenció. Dos exemples: les eleccions a l’Argentina i Polònia en 2023. Al triomf de Javier Milei a l’Argentina podria haver contribuït la bretxa entre homes i dones joves. El 41,50% dels joves de 16 a 30 anys van votar majoritàriament al partit de Javier Milei, rang molt major que l’atorgat per les dones d’aquesta edat, que van votar en major percentatge a Massa, de tendència peronista i progressista. A més, el vot global de les dones es va anar majoritàriament a Massa, amb un 26,20%, enfront del vot masculí mitjà es va anar a Milei en un 27,10%. En les eleccions parlamentàries de Polònia, el 50% del vot d’homes joves, de 18 a 21 anys, va ser al partit d’extrema dreta Confederació, enfront del 16% de les dones joves.
Encara que en menor dimensió, a Espanya aquest fenomen també té la seua expressió. En l’estudi dels baròmetres del CIS dels últims anys, realitzat per Sergio Sanguiao, es destacava l’augment del percentatge d’homes que se situen a la dreta en la franja d’edat de 18-24. Això crea una bretxa ideològica amb les xiques. Al març de 2024 la mitjana d’autoubicació ideològica dels xics de 18-24 anys (de l’1 -el més a l’esquerra- al 10 -el més a la dreta-) se situava en 5,09 punts i en les xiques en 4,51. La diferència respecte a fa deu anys és de 63 dècimes de pujada els xics (4,46 punts) enfront de les 19 dècimes en el cas de les xiques (4,32 punts). La bretxa ha augmentat. Actualment les xiques de 24 anys són les que se situen mes a l’esquerra, autosituades en un 4 enfront de 4,87 d’ells. L’avanç del feminisme ha penetrat en les noves generacions, però no de manera homogènia: les dones estan més a l’esquerra que ells, quan tradicionalment ha sigut al contrari.
En l’enquesta del CIS ‘Percepcions sobre la igualtat entre homes i dones i estereotips de gènere’ (https://www.cis.es/documents/d/cis/es3428mar_hym_a) realitzada al novembre de 2023, una dada de l’estudi va obtindre gran repercussió mediàtica: un 44,1% dels homes assegurava que “s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones que ara s’està discriminant els homes”. Alguna cosa que pensen el 32,5% de les dones. Això és sobretot rellevant perquè quasi el 52% de xics de 16 a 24 anys estaven d’acord amb aquesta afirmació. Dades que estan en sintonia amb les recollides a Gran Bretanya en l’enquesta d’IPSOS de 2024. Pensa el 47% dels britànics que quan es tracta de donar a les dones els mateixos drets que als homes, ‘les coses han anat bastant lluny’. En 2023 ho expressava així el 38% i en 2019 un 29%. Un augment notable. Sembla un fenomen global.
L’estat espanyol en els últims anys ha patit un procés de polarització en el centre de la qual està la controvèrsia entorn de la igualtat de gènere i la violència sexual. L’extrema dreta ha abanderat l’antifeminisme. Ha introduït en el debat públic temes que semblaven superats, trencant així amb un cert consens social i donant categoria de defensable a qüestions que atempten contra els drets humans.
Possiblement, tenen alguna cosa a veure els influencers de la xarxa en l’augment de la bretxa ideològica entre homes i dones joves, ja que promouen vells models de masculinitat. A més, normalment generen continguts misògins pròxims a postulats d’extrema dreta i que són seguits per xics fonamentalment. En sentit contrari, per a les xiques, el moviment global #MeToo, el #Cuéntalo, les protestes massives del 8M i recentment el moviment #SeAcabó, van visibilitzar i van fomentar valors fortament feministes entre les dones joves. La bretxa també creix perquè hi ha una reacció als canvis socials d’alguns homes joves que se senten perjudicats. Perceben una pèrdua de privilegis i dificultats d’adaptació a les noves circumstàncies. Això els crea ressentiment i com sabem, els conflictes s’alimenten d’ells.
Tots els canvis produeixen incertesa. A l’escola hauríem d’aprendre a encaixar la frustració, a resoldre conflictes i a naturalitzar la incertesa. Això suposaria preparar-nos per a la vida. Alfredo Ramos, en el seu llibre ‘Perforar las masculinades’, planteja: ‘… si volem enfrontar els elements negatius de la masculinitat, hem de generar condicions d’incertesa. La incertesa ha de veure amb la possibilitat de desfer eixe camí, eixe camp minat que defineix que és ser un home o què és el masculí. La incertesa és una condició de llibertat, de possibilitat’.
Al final, sembla que el feminisme és utilitzat com a cortina de fum per a ocultar els vertaders problemes: la precarietat laboral, el preu de l’habitatge, les dificultats per a l’emancipació, la crisi del masculí, la faula de l’ascensor social … No es compleixen les promeses de benestar que es van fer si s’acataven les normes socials i es busquen culpables fora.
Aquestes situacions generen també canvis, com el qüestionament del gènere, les relacions obertes i poliamorosas o les noves famílies. S’uneix a això el que sembla que actualment siga més difícil aparellar-se en relacions heterosexuals, tindre un projecte comú, a causa de les diferències ideològiques. Cada vegada hi ha més dones joves -entorn de 35 anys- que decideixen viure una maternitat en solitari sense esperar a tindre parella. D’altra banda, als homes els resulta cada vegada més complicat mantindre el seu paper social. El suïcidi els afecta de manera significativa. Hi ha una important relació entre algunes causes de suïcidi i el rol masculí. Els homes suposen el 75% del total de les 4.227 persones que van posar fi a la seua vida en 2022. Dada demolidora.
També hi ha un augment de la depressió. El filòsof italià Franco Berardi es pregunta en el seu últim llibre, ‘Desertem’, per la naturalesa d’aquest fenomen i proposa la següent interpretació: ‘No és depressió, sinó deserció’. Es diagnostica i medicalitza el que és un fenomen existencial i polític. Assegura que el veritablement anormal és adaptar-se a una societat malalta.
Hi ha alguna cosa que està fent fallida en el nostre univers i que inquieta. No té per què ser dolent, només que ja sabem que resulta difícil viure en la incertesa, encara que aquesta puga ser prometedora i alum un nou món. Sona Leonard Cohen** i ens diu ‘… hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum’. Contribuïm a engrandir la llum.
*Financial Times. Fonts: Daniel Coix, Survey Center on American Life; Gallup Poll Social Sèries; FT analysis of General Social Surveys of Korea, Germany & US and British Election Study.
**Leonard Cohen. Àlbum The future. Anthem.
