Amenace amb publicar reflexions contra les noves tecnologies en un intent de demostrar que amb elles ens estan arruïnant la vida. Tots ells englobats en el lema de “Visca el rei Ludd”.
Estic fart d’aquesta confiança cega en les noves tecnologies i en els nous invents i xarxes, com per exemple l’e-mail, Twitter, Facebook, Linkedin, Instagram, Tik Tok, i la resta. Que la confiança la tinga gent alienada, indocumentada o analfabeta, ho trobaria normal, el problema és que ens ho diu gent cultivada i d’esquerres. Tenim el precedent d’Ildefons Cerdà, un comunista, sí, el de l’eixample de Barcelona, que escrivia “els ferrocarrils i els telègrafs elèctrics harmonitzaran llengües, els pesos, les mesures i les monedes. (…) destruiran els antics odis entre nacions i asseguraran la supremacia de la pau universal, eliminant els antagonismes de classe”. Ja ho hem vist. Ho ha clavat.
Sabem, perquè la història ens ho mostra clarament, que les innovacions no sempre són bones. Per exemple, quan el general espanyol Valeriano Weyler es va inventar els camps de concentració, també va haver-hi gent indocumentada que deia que els camps no eren en si mateixos bons o dolents, sinó depenia de com s’utilitzaven.
Ara ens diuen que les xarxes socials i Internet no són bones ni dolentes, que depén de l’ús que es faça. Crec que no. Cada hora passada davant la pantalla de l’ordinador –o del mòbil– és una hora perduda i regalada gratuïtament a les empreses que ens cobren: telefòniques i amos d’aplicacions diverses.
El papanatisme en el qual estem instal·lats ens porta al fanatisme. No sé per què aquesta mania de tot el món per a fer veure que entén les noves tecnologies. Quan estava comprant un ordinador, el venedor em diu que només m’he de baixar els programes free d’Internet: “tot és molt fàcil”. Jo li responc: “jo no ho sabré fer”. M’insisteix: “si fins i tot un xiquet ho sap fer!” Li responc cabrejat: “ven-me al xiquet!”
No sé per què la gent que sap de tecnologia pretén que tots ho entenguem. Jo no pretenc que tothom conega la vida i obra de Francisco Pi i Margall i el republicanisme federal del segle XIX.
Tots aquests invents no són una altra cosa que ideologia reaccionaria disfressada d’aparatets amb pantalla i plens de botons dels quals almenys la meitat no sabem per a què serveixen.
Hi ha massa retòrica sobre les TIC. El telèfon va transformar les mentalitats molt més que les noves tecnologies. L’electricitat i la llavadora van canviar totalment els horaris i els costums. Molt més important va ser, segur, la píndola anticonceptiva i no fem tanta literatura barata ni acomiadem per això a ningú.
