Aquest article és una ressenya del presentat al Congrés de Joventut 2022
Les Unitats de Voluntariat Estudiantil (UVES) és un projecte de la Federació d’Associacions d’Estudiants (FADES) i es porta a terme dins dels centres educatius de secundària.
Aquest projecte segueix una metodologia molt marcada la qual consta de cinc passos. Pretén treballar els hàbits de participació en l’alumnat mitjançant la figura del voluntariat i oferir un instrument a altres projectes dins dels instituts com el de corresponsals, alumnat actiu i anàlegs.
La metodologia s’inicia amb una recollida de dades a través d’un enquestat que respon l’alumnat i tracta sobre temes tan actuals com les relacions personals, el medi ambient i les relacions socials. En total hi ha 59 qüestions: 32, 10 i 17 de cada tema respectivament.
Una vegada es té aquesta recollida de dades, l’alumnat analitza els resultats obtinguts i vota de forma democràtica per mitjà d’unes targetes de colors. Si els resultats els/les han paregut alarmants i, per tant, cal actuar alçaran la targeta verda o si, en canvi, pensen que no és necessari actuar mostraran la targeta roja.
La part interessant d’aquest mètode de deliberació és que tots els vots s’incorporen al resultat final, ja que la targeta verda suma un punt i la targeta roja en resta un, d’aquesta forma tots els vots es veuen reflectits i es pot donar inclús un resultat negatiu.
Una vegada decidit el tema més rellevant per al grup cal pensar una acció que dur a terme per a intentar conscienciar a l’alumnat sobre el tema que han decidit com a més preocupant. El grup fa un llistat d’idees d’accions i es decideix democràticament quina és la que definitivament es farà.
El següent pas és detallar un llistat de tasques necessàries per a poder dur endavant l’acció elegida, cada membre del grup es farà responsable d’una d’aquestes tasques.
Finalment, quan s’haja fet l’acció el grup, s’avalua la seua actuació per analitzar que ha eixit bé i quines coses no han anat tan bé o han faltat.
El que es treballa amb aquesta metodologia és l’assumpció de responsabilitats de forma progressiva i la presa de decisions, ja que a l’adolescència és quan es prenen les primeres decisions importants i cal oferir espais on tinguen oportunitat de debatre, decidir i executar accions que a ells i elles els pareguen interessants.
En aquests espais que ofereix el projecte UVES hi ha una figura que educa en la participació mitjançant la metodologia abans explicada i que el que fa és encoratjar a l’alumnat perquè siga actiu i s’implique en el seu entorn.
En els IES que s’ha dut a terme aquest projecte ha resultat un èxit, per exemple, a l’IES Betxí de Betxí l’alumnat va fer un cartell pel dia de Sant Valentí per desmuntant el mite de l’amor romàntic. L’alumnat va considerar que les respostes sobre les parelles del bloc de relacions personals eren molt alarmants, ja que es normalitzaven molts comportaments tòxics dins de les parelles.
Per una altra banda, a l’IES l’Alcalatén de l’Alcora van veure molt greu el que el seu institut opinava sobre els membres del col·lectiu LGTBIQ+ i aleshores van decidir fer una presentació explicant els tipus de relacions que existien i que totes eren vàlides. Van enumerar un llistat de tasques en les quals una persona s’ocupava de buscar la informació, una altra de fer la presentació, una altra de demanar un micròfon a la conserge…
També cal esmentar com a exemple una trobada on van participar els dos instituts abans nomenats junt amb l’IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana. Després d’una exhaustiva anàlisi de les dades sorgides de l’enquestat, el grup va veure més necessari actuar en el tema del masclisme dins del bloc de relacions personals.
En aquest cas es va fer una exposició de dones les quals havien fet alguna cosa transcendent i que a més eren dones de la província de Castelló. Aquesta exposició es va exposar als instituts participants i en l’actualitat s’està exposant per més instituts de la província.
En conclusió, és important que aquest projecte s’incorpore a les programacions dels centres educatius de secundària perquè és una forma de garantir que les accions que es realitzen són generades pel grup d’adolescents tant a l’hora de decidir quina acció fan com a l’hora de portar-la a terme.
