El fil roig del republicanisme

19/01/2023

El text reprodueix un extracte del llibre Nietas de la República, de Jordi Serrano. En aquest apartat, l’autor exposa el fil conductor de connecta les lluites de hui amb les d’ahir: el republicanisme.

Hi ha raons històriques de l’arrelament a Aragó de les idees republicanes, Trasobares ens el descriu molt gràficament: “Aragó té una llarga tradició republicana federalista, posteriorment anarquista i socialista en algunes comarques com Cinco Villas. Però a la fi del segle XIX i inicis del XX a Aragó, a part de les tres capitals de província hi havia una sèrie de localitats intermèdies que ara estan molt disminuïdes, per exemple, Tarazona, Borja, Ejea de los Caballeros, Calataiud, Jaca, Sabiñánigo, Fraga o Barbastre. Eren localitats que en el seu moment tenien un pes important i una certa activitat cultural. A partir dels anys seixanta d’aquestes localitats la gent es va marxant. Aragó té moltes comarques en el que ara diríem l’Espanya buidada. A Osca hi ha més tradició associativa, bé perquè hi ha una dreta més civilitzada, bé perquè es manté una memòria progressista i republicana que també ve de molt arrere. Sempre hi ha hagut i encara hui hi ha més vidilla cultural. A Osca sempre hi ha hagut més teixit associatiu que en la resta d’Aragó. Actualment té millors restaurants que Saragossa, més estreles Michelin que Saragossa i té un equip lluitant per quedar-se en primera, mentre el Reial Saragossa té molts problemes”.[1] Víctor Viñuales ens relaciona republicanisme amb política de joventut: “Quan vam fer el primer Pla Jove reunim nou o deu persones expertes en polítiques sectorials de joventut, entre ells Jaume Carbonell de Quaderns de Pedagogia o José Luis Zárraga, sociòleg que va fer el primer Informe de la Joventut Espanyola. Els ajuntem en un balneari perquè ens digueren què pensaven del que estàvem fent. Zárraga ens deia que comparativament amb la joventut a Europa hi havia temes que ens separaven molt clarament. Un d’ells són les activitats en relació amb la naturalesa. Al Regne Unit, on Birdlife té més d’un milió de socis, a Espanya igual té díhuit mil socis. A Dinamarca, quan en les enquestes els pregunten si confien en els seus veïns, tres de cada quatre diuen que sí; ací és un de cada quatre”. Cultura, fins i tot gastronomia, preocupació pels espais comuns, espais naturals, planeta Terra i els éssers vius que viuen en ell, la capacitat associativa i la confiança entre els ciutadans són elements centrals del republicanisme. José Ángel Oliván ens fa unes brillants reflexions sobre la naturalesa del poder: “El laïcisme, el republicanisme i el progressisme són expressions d’una cosa més profunda, en aquest cas és del contrapoder. Per això és tan bonic i ens agrada tant. El laïcisme és una oposició en poder establit, el progressisme tracta de posar dificultats al poder. No hi ha res més clar que el contrapoder: un sindicat. La funció de la gent d’esquerres és convertir-nos en un contrapoder enorme perquè el poder que tenim davant és molt potent, ja no sols el poder polític, ni tan sols el poder econòmic, sinó el poder institucional, l’estat profund i la confabulació dels alts funcionaris: jutges, militars o advocats de l’Estat. Això és el poder. I nosaltres hem de ser el contrapoder que diga: no manaran vostés, manarà la gent”. O la gent d’esquerres té confiança al poble o no hi ha transformació possible. De fet, la frontera entre dreta i esquerra, entre acció i reacció a Espanya, segurament és el laïcisme, una cosa que sabien molt bé els franquistes.

En canvi, nosaltres hem perdut el fil conductor. Aquest fil conductor és sens dubte el republicanisme i el laïcisme. Tots els republicans que encara estan en les cunetes d’Espanya ho sabien. Nosaltres ho hem anat descobrint. En totes les activutats del MLPA al llarg d’aquests anys existeix una indeleble tinta ideològica (com ens ha explicat Walter Benjamin), que té implícitament aire de republicanisme i d’antifeixisme.

Tal vegada la primera experiència després de la II República d’activitats associatives de cultura popular en molts pobles i ciutats d’Aragó van ser les Cases de Joventut, dignes continuadores de les Missions Pedagògiques de la II República. Probablement algunes d’aquestes Cases de Joventut van significar la primera experiència cultural de societat civil organitzada després de la Guerra Civil. Aquell grup inicial dels setze va impregnar des del primer dia a les Cases de Joventut de l’esperit laic i republicà. Això és molt inusual perquè en democràcia moltes entitats es van crear i es van plantejar d’una forma molt neutral, entenent el consens com falta de valors, com a neutralitat benvolent. Crear consciència social, esperit crític i capacitat d’anàlisi és la base i fonamentació de les esquerres. És sorprenent que la dreta sí que sap localitzar els seus perills ràpid i per això van liquidar les Cases de Joventut com hem explicat en la primera part d’aquest llibre. Quan el PSOE i el PCE abandonen el republicanisme, deixen de costat més coses que una reivindicació de l’antifranquisme o una reivindicació d’un referèndum entre monarquia o república com proposava la Junta Democràtica d’Espanya, en 1974: “la celebració d’una consulta popular, entre els dotze i els díhuit mesos, comptats des del dia de la restauració de les llibertats democràtiques, amb totes les garanties de llibertat, igualtat d’oportunitats i imparcialitat, per a triar la forma definitiva de l’Estat”. [2] Abandonen la idea d’una profunda transformació ideològica, abandonen la idea d’aconseguir l’hegemonia. Amb això abandonen els principis i valors republicans, entre ells la volunat de transformació i per això la necessitat d’incorporar als joves amb generositat. El problema és qu les Cases de Joventut o ara el propi MLPA en comptes de veure’ls com un instrument associatiu republicà, els veuen com el focus que poas al descobert els seus fracassos. Els referents ideològics els anem trobant en documents diversos, encara que és cert que la política de comunicació del MLPA és segurament un dels dèficits més importants. Té el seu origen, segurament, en la idea que la sobreexposició mediàtica de Cases de Joventut va ser un dels elements que van provocar la brutal reacció política i institucional que van portar a la seua liquidació.

Per acabar, ho fem amb dues frases de grans persadors esquerranosos d’un document del MLPA de 2016[3]: Antonio Gramsci “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”. I Anton Makarenko: “Educar a un home significa educar en ell diverses vies de perspectiva, per les quals distribuir la felicitat de demà”.[4]


[1] José Luis Trasobares: La segunda oportunidad. Crónica sentimental de los años setenta. Biblioteca Aragonesa de Cultura, Zaragoza, 2007.

[2] Juan Carlos Monedero: La transición contada a nuestros padres. Nocturno de la democracia española. Libros de la Catarata. Madrid, 2017, p. 173.

[3] Torrellas. Territorio joven. Centro de formación La Nave. Un espacio para el desarrollo rural y la estructuración social. Power Point. MLPA, 2016.

[4] Publicado en Anton Makarenko: Poema pedagógico. Akal. Madrid, 1996.

10 minuts amb Juan Carlos Vayá

Un espai d'entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones...

La generació TOP: testimonis per un diàleg intergeneracional

Es un error creer que la memoria tiene que ver con el pasado. La memoria tiene que ver con el...

El consentiment

Anem guanyant. Acostumades a les golejades mediàtiques de les narratives masclistes, el fet que...

Catalunya, terrorisme i traïció a la pàtria

Aquests dies hi ha dos jutges que estan delirant. Són els jutges Manuel García-Castellón i Joaquín...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad