Anem guanyant. Acostumades a les golejades mediàtiques de les narratives masclistes, el fet que s’hagi obert camí el tema del consentiment és una victòria. Això va de futbol i no. Va de ser un tema en teoria aliè al món esportiu, invisibilitzat, està ocupant el centre del debat. El personal és polític, ens diria Kate Millett.
El sorprenent en els últims mesos ha estat que després d’esdeveniments de gran repercussió, com al petó imposat de Rubiales a Jenni Hermoso i el cas Alves, el consentiment hagi estat assumit i entès per una gran majoria de gent. Sobretot sorprèn perquè el futbol i la judicatura són àmbits fins ara allunyats del feminisme. Parlem del #SeAcabó i la sentència de Dani Alves. Autèntics avanços socials.
#SeAcabó representa la part positiva dels avanços del feminisme. El petó no consentit de Rubiales a Jenni Hermoso ha tingut resposta, va ser entès com una forma de violència sexual: per primera vegada en un cas tan popular es feia costat massivament a la víctima. ‘Germana, jo sí que et crec’. Va haver-hi una connexió amb el sentir i la valentia de Jenni Hermoso; totes en algun moment hem passat per una experiència d’agressió i la vam reconèixer en aquesta escena. Es va plantar cara, totes juntes, trencant el silenci i demanant reparació.
Mirant-ho des d’un altre angle, hi ha també unes condicions laborals discriminatòries i una bretxa salarial en el futbol femení respecte al masculí. Deu milions i mig d’euros va rebre la selecció espanyola masculina de futbol per guanyar la Nations League en 2023, enfront dels cent seixanta mil euros de la selecció femenina, campiona del recent torneig de la Nations League 2024. Un premi 65 vegades menor que el dels homes. Desigualtat clara amb connotacions masclistes que ens porta a posar en qüestió si són lògiques i defensables les quantitats econòmiques que es manegen en el futbol. Evidentment no.
Potser aquesta reacció té a veure també que la llei del ‘Solo sí es sí” va néixer del moviment de protesta per la sentència de La Manada. Va ser catalitzadora del sentiment d’indignació del carrer per no ser identificada l’agressió com a violació. Potser ara el carrer reconeix la llei i el consentiment com a propi.
D’altra banda, veiem com recentment hi ha hagut dues maneres de tractar un mateix tipus d’agressió sexual per part de la judicatura. Dani Alves ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó, enfront dels nou anys per a l’agressor sexual a Granada. La diferència: el pagament d’una indemnització per part d’Alves. Un atenuant per reparació del mal que evidencia una bretxa de desigualtat que té a veure amb la situació econòmica i social de l’agressor, la qual cosa marca una situació de privilegi. Encara que no es defensi el punitivisme com a solució a la prevenció de les violències sexuals, la veritat és que la pena reduïda d’Alves no es correspon amb la gravetat dels fets comesos, ja que els jutges li han suposat el doble de pena a l’agressor de Granada. La dona que va interposar la denúncia a Alves destacava sobretot ‘m’han cregut’. ‘Germana, jo sí que et crec’. El consentiment està en el centre, s’ha obert pas malgrat la campanya per a ridiculitzar-lo i que semblés absurd.
La sentència d’Alves ho deixa clar. La valentia de la supervivent en denunciar a un personatge poderós, ha fet possible aquesta sentència de la qual recollim una part:
‘… ha d’assenyalar-se que ni que la denunciant hagi ballat de manera insinuant, ni que hagi acostat les seves natges a l’acusat, o que fins i tot hagi pogut abraçar¬s’a l’acusat, pot fer-nos suposar que prestava el seu consentiment a tot el que posteriorment pogués ocórrer. Aquestes actituds o fins i tot l’existència de insinua- ciones no suposen donar carta blanca a qualsevol abús o agressió que es produeixi amb posterioritat; el consen¬ timiento en les relacions sexuals ha de prestar-se siem¬ pre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe, de tal manera que una persona pot accedir a mantenir relacions fins a un cert punt i no mostrar el consentient tot a seguir, o a no dur a terme determinades conductes sexuals o fer-ho d’acord amb unes condicions i no altres’.
