En el nostre treball en Centres de Participació juvenil en Castelló de la Plana, seguint el model d’oci educatiu europeu, treballem amb joves per generar-los hàbits de participació a partir de la repetició de determinats exercicis d’assumpció de responsabilitats.
La metodologia de treball d’hàbits de participació amb adolescents està centrada en una de les fases, la fase 1. Esta fase de treball es caracteritza pel compliment de responsabilitats de forma esporàdica o puntual per les persones adolescents que assisteixen a les activitats. Per aconseguir-ho, s’estableix un fòrum de reunió d’assistència voluntària per a totes les persones joves que participen en les activitats organitzades durant les vesprades entre setmana. La conducció d’esta reunió es realitza d’una manera molt concreta, amb l’objectiu de provocar la recollida d’activitats que les persones adolescents vulguen dur a terme en el centre, i, en segon lloc i més rellevant, quines d’eixes propostes en forma de tasca volen assumir. Per últim, la figura animadora ha de tancar amb estes persones que volen assumir la tasca el dia i l’hora de la setmana següent en què vindran a realitzar en el propi centre, perquè ací és on es troba la part més rellevant de l’impacte educatiu acompanyat per un professional.
El mètode o model de treball en esta fase 1 està fonamentat en la premissa d’entendre que les persones adolescents estan en el nostre centre juvenil una mitjana de 28-30 setmanes durant el curs escolar. Aquests són moments d’oportunitat per entrenar hàbits de participació sense compromís permanent, és a dir, assumir una tasca i no tornar a assumir altra fins que es prenga la decisió personal de fer-ho a la següent reunió del centre. Això ens donarà un grup de persones adolescents disposades a col·laborar en acciones de més rellevància participativa el pròxim curs, i amb un aprenentatge a base de repetició de tasques.
Als centres parlem de quatre tipus essencials d’activitats. En primer lloc, les activitats periòdiques són els tallers de centre, com poden ser cuina, ecologia, jocs de taula… Aquestes activitats no són l’objectiu de la intervenció, sinó que són necessàries per mantindre la vinculació, i amb l’hàbit d’assistència, als grups amb els quals treballar l’assumpció de responsabilitats al centre. En segon lloc, les activitats puntuals poden estar dirigides a la difusió, a treballar valors, o a generar un bon ambient en el grup.
En tercer lloc, la reunió de centre, a la que assisteixen tots els membres del centre que ja acudeixen a les anteriors, acostumen a ser setmanals o quinzenals. En últim terme, les tasques són els moments d’acompanyament individual a aquelles persones que assumeixen la tasca en les reunions de centre, i és en els quals s’acompanya en el procés d’assumpció d’hàbits participatius amb més efectivitats. Té un valor pedagògic clau, perquè educa en el principi de responsabilitat col·lectiva de “si no hi ha algú que se responsabilitze, no podem fer-ho”, i això és sens, dubte, un bon motor de canvi d’actitud cap a les responsabilitats del centre.
Aquesta tipologia és una concreció de les que es defineixen en els materials històrics de Cases de Joventut. Un dels materials de referència per aquesta qüestió és l’històric document “Cases i equipaments de joventut de les corporacions locals”, publicat en 1990 a partir d’unes jornades a Murcia, amb la col·laboració de l’INJUVE, la FEMP, i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (hui ja no existeix).
Finalment, el treball descrit és perfectament replicable en qualsevol centre juvenil que dispose d’un horari de vesprades entre setmana, una figura animadora amb la formació mínima requerida, una oferta d’activitats estables que permeta el compromís d’assistència als adolescents que poden completar-se amb activitats puntuals amb l’element de captació, un espai i, per últim, el compromís d’una reunió de centre juvenil de caràcter setmanal o quinzenal, superant els reptes bàsics de com aconseguir que els joves assisteixen de manera continuada.
Així mateix, el cicle de treball de les tasques individuals: en primer lloc, vaig a la reunió; en segon lloc, assumisc la tasca i, finalment, realitze la tasca. Aquest cicle ha sigut posat a prova en repetides ocasions i és un mètode senzill i replicable per a qualsevol professional que vulga treballar hàbits de participació.
