Tècnic de Joventut de la Comarca Camp de Daroca. President Fundació d’Acció Laica.
En el següent article es presenta l’experiència d’aplicar la metodologia de la Quíntuple Estructura en un departament comarcal de joventut a l’Aragó despoblat. Aquesta metodologia va ser desenvolupada per José Luis Palacios en la Federació de Cases de Joventut de Saragossa. Vaig aprendre a aplicar-la durant la meva experiència com a animador sociocultural en les associacions laiques d’Aragó. En resum, la Quíntuple, planteja que cada jove s’implica en un nivell de participació concret. Alguns, els menys, volen ser dirigents o líders de comunitat, uns altres participen en grups estables, els següents es comportarien com a usuaris de serveis i, finalment, la gran majoria serien consumidors d’activitats.
El Departament de Joventut Comarcal en el qual treballo com a tècnic, es responsabilitza de les polítiques de joventut i infància d’un territori compost per 35 municipis i 5.472 habitants. La població diana són 644 joves d’entre 14 i 29 anys. També es treballa amb els 439 nens i nenes menors de 14 anys.
S’han dissenyat sis estratègies per a treballar amb els joves. Seguint la Quíntuple Estructura, la punta de la piràmide de participació dirigida als líders de comunitat i grups estables, s’ofereix a través de l’Estratègia 1: Voluntariat, i l’Estratègia 2: Participació política. En quant al voluntariat, s’ha desenvolupat dos grups. Un grup de voluntaris de l’institut local que realitza activitats de sensibilització com el 8M o el dia de l’orgull rural. Aquests estudiants estan dirigits per una monitora de temps lliure i es reuneixen setmanalment per a planificar les activitats. Un altre grup és l’EVAR, equip voluntari d’animació rural, aquests joves tenen una edat entre els 19 i 29 anys. El tècnic els acompanya en els projectes que desenvolupen des dels seus interessos. Han treballat en recuperació del patrimoni immaterial del territori o en la gestió d’un festival de música que va per la segona edició.
L’altra estratègia per a dirigents és de participació política. Es basa en la creació d’un Consell d’Infància i Adolescència (C.I.A.) que trasllada les demandes de la infància i joventut als responsables polítics. El C.I.A. planifica projectes perquè els tècnics comarcals els desenvolupen des d’una perspectiva infantil i juvenil.
Les altres estratègies van dirigides a usuaris i consumidors. Aquests joves i infants faran ús dels espais, però no gestionen ni dinamitzen les activitats. Aquí trobem les estratègies de dinamització comunitària, d’emancipació, de salut i, finalment, l’estratègia socioeducativa.
La dinamització comunitària dona serveis als ajuntaments i a les associacions per a desenvolupar activitats en els seus municipis. Són serveis com informació juvenil, sol·licitud de subvencions, banc d’activitats, préstec de material i, finalment, un monitor sociocultural per a acompanyar iniciatives i demandes juvenils.
L’estratègia socioeducativa es coordina amb Serveis Socials i consta d’un servei de Casa de Joves, cinc ludoteques, un punt de dinamització en l’IES local i cinc colònies d’estiu.
Finalment, tenim els serveis de salut mental amb assessoria psicològica i un projecte d’emancipació per a la cerca d’ocupació o formació.
En l’any 2023, l’avaluació quantitativa va ser de 496 activitats i 7.448 usos no ponderats de participació. La ponderació dels usos és comptabilitzar el tipus d’activitat i la persona que el realitza de diferent manera. Per exemple, l’activitat que realitza un voluntari (acudir a una reunió de planificació) té major valor que la realitzada per un consumidor (jugar al ping pong al Casal de Joves).
Com a conclusions, plantejar la viabilitat de la planificació de la política de joventut d’un departament comarcal a través de la Quíntuple Estructura. Si bé cal reconéixer que després de dos anys d’aplicació queden accions per desenvolupar segons la metodologia. Hem d’avançar en l’anàlisi i avaluació per usos ponderats, donant diferent valor a la participació en els seus diferents nivells.
Amb aquest article es vol animar als tècnics i tècniques de joventut a aplicar en el seu treball la metodologia de la Quíntuple Estructura. Les polítiques de joventut han de basar-se en criteris científics i en la participació dels joves i nens/as en la seua planificació i desenvolupament.
