Este text forma part del llibre Nietas de la República, de Jordi Serrano
Luis García-Nieto, concejal de l’àrea d’Urbanisme, realitza unes desafortunades declaracions justificant les retallades de la pitjor manera possible: “El més important és la falta de diners per als grans projectes”.[1] El més increible d’este cas és que és el responsable de grans obres que no poden pagar-se i que ara provoquen retallades. El Heraldo avisa: “Els joves tornen als carrers hui per a demanar més pressupost”. Les Cdj se solidaritzen amb els damnificats de les retallades en altres àmbits sociales i és el primer pas que adelanta futus: “Les Cdj tenen en ment concentrar a 20.000 joves en la plaza del Pilar”.[2] Per part d’Emilio Alfaro, el tinent d’Alcalde d’Acción Social, no hi ha dubte: “El paper de les Cdj és transcendental i és un model per altres ciutats d’Espanya”. UGT i IU donen suport a les Cdj. [3] Charo Pérez, periodista de El Periódico, informa de la realitat de les CdJ que “mostren l’èxit d’este tipus d’associacionisme” En les 19 CdJ hi ha 133 animadores i 396 membres de juntes directives. Tenen 3.585 membres de grups estables en 417 grups. Es planteja la possibilitat de saturació: “No és pdagògic tindre més de 400 membres en una CdJ”. Explica que les activitats s’emporten el 50% del pressupost i recorda a l’ajuntament que les CdJ van ser una proposta del Plan Joven del propi consistori [4]. Les CdJ es defenen. Mar Ibáñez, vicepresidente de la FCJZ, diu que “no es poden tancar” perquè les CdJ lluiten contra el “consumism”, l’individualisme i perquè estem treballant perquè això no siga així”. Tancar les CdJ “seria trencar el treball de moltes joves i acabar amb moltes il·lusions. Les CdJ no es poden tancar, i no permetrem que les tanquen”. [5] Efectivament, arriba el dia que tots esperaven, el 16. I al dia següent els periòdics titulen: “Massiva protesta juvenil per les retallades municipals”. Al costat podem llegir “El deute de l’ajuntament és de 68.000 milions de pessetes”. Òbviament el forat econòmic real no s’ha produit en les polítiques socials i culturals, sinó en les urbanístiques. Però la nararció de la manifestació és espectacular: “20.000 joves omplin la Plaça del Pilar (25.000 segons els organitzadors), 15.000 segons la policia municipal. La pancarta principal deia ‘Querido Ayuntamiento, queremos un aumento’. En el acto se repartieron 10.000 ejemplares de un suplemento del . A l’acte es van repartir 10.000 exemplars d’un suplement de l’Heraldo de Aragón, El Heraldo Joven. A l’acabar, els joves van agranar la plaça[6]. Per part seua, El Periódico titula “20.000 joves ‘tornen’ a la Plaça del Pilar contra les retallades socials. Èxit total de la convocatòria realitzada per les Cases de Joventut”. Complementa la informació: “Els voluntaris de les CdJ han perdut un crèdit a Ibercaja de 500.000 pessetes per finançar les mobilitzacions, serà amortitzada en 6 anys per 200 voluntaris”. La FCJZ sol·licita 104 milions, pretenien inicialment 120. L’ajuntament únicament té establert 65 milions. Les CdJ han repartit 30.000 fulls volants en els 107 centres d’ensenyament. Es va llegir un manifest titulat “No frustreu el nostre ensenyament, som joves, deixeu-nos ser-ho”, en el que deia: “Este ajuntament té la política de joventut més capdavantera d’Espanya”. Segons el diari, “la protesta va discórrer amb civisme gràcies a la bona organització”
Mar Ibáñez explica que “reivindiquem alhora uns pressupostos suficients per a Joventut i per Acción Social”[7] Per la seua banda,Diario16 titula “La major mobilització juvenil en la història de Saragossa” i explica que hi havia entre 15.000 i 20.000 joves i que les retallades del pressupost municipal val provocar “el major acte juvenil en la història de la ciutat”. L’organització va ser impressionant, els milers de joves van compondre un “mar d’esperança” amb fulles verdes. Moisés Mompel, secretari de la FCJZ, va afirmar: “Estem farts de què sempre diguen el mateix, que estem instrumentalitzats. Cap grup polític està darrer de nosaltres” i va llençar una idea: “Estem oberts a tot tipus de negociacions”. En l’editorial del Diario 16 es pot llegir: “Probablement ningú s’esperava l’èxit de la concentració de joves en la Plaça del Pilar. Les peticions són raonables. Les autoritats no podem fer com si res. Triviño i Piazuelo han de replantejar-se la seua postura”. Impressionats, destaquen el fet que acaben agranant la plaça: “Tot un exemple de civisme i és que també es pot aprendre, i molt, dels joves”. Hi ha una altra manifestació prevista pel dia 20 de desembre convocada per la Iniciativa Ciudadana por unos Presupuestos Sociales que eixirà de la plaça del Pilar fins plaza España.[8] Magdy Martínez Solimán, del PSOE i llavors director general de joventut del Ministeri d’Assumptes Socials, manifestava en un article publicat a l’Heraldo de Aragón: “Saragossa té una política de joventut original en Espanya que me recorda a experiències com la de Berlín, Londres o Estocolm”. La resposta de la FCJV no es fa esperar: diuen que es plantegen emigrar a Suècia i fan un acte a l’estació de RENFE. Van participar a la manifestació els regidors del PP Fernando Villar i José María Moreno i el de IU Ricardo Berdie, que afirmava: “Qui s’aferre a mantindre la política contemplada en el projecte de pressupostos és que és un fava”. [9] És impressionant l’editorial de l’Heraldo de Aragón del dia següent titulat “Els joves tenen raó” en el que explica que “el Plan Joven ha servit per oferir a milers de joves alternatives amb les que ocupar el seu temps lliure, per posar a prova la seua capacitat de compromís i per completar la seua formació. Tot este programa està a punt d’enfonsar-se. Els actuals responsables del PSOE (…) han decidit llançar a perdre (…) tot el conjunt de serveis que han servir per definit i diferenciar (…) la gestió socialista. Com és possible aquesta bogeria?” Afirmen que les guerres fratricides del PSOE han generat una concepció molt allunyada del que van ser els primers anys, “estan desmantellant-les ara d’una manera sistemàtica, injusta i escandalosa”. Explica que és una paradoxa que els joves hagen de manifestar-se per mantindre unes polítiques que han servit d’exemple en altres ciutats.[10] L’ABC no pot renunciar a dir la seua paraula: “Vint mil joves van tornar a la palestra ahir contra els pressupostos”.[11] IEl País parlava de 25.000 joves.[12]
La lluita continua, com dèiem estava prevista una altra manifestació de les forces socials el dia 19 en la qual mostrarien el seu rebuig als pressupostos municipals. Són 105 associacions que se concentren a les dotze a la plaça del Pilar. José Ángel Oliván, de la UGT, afirma contundent que “per a l’ajuntament de Saragossa val més una rajola que un jove”.[13] Veiem com Oliván ja era solidari i proper a la gent del MLPA per aquells dies de 1992. El més sorprenent és que la manifestació sènior únicament pot mobilitzar a una tercera part dels ciutadans, un 7.000. José Luis Zúñiga, president de la FAB, diu que “els responsables municipals han perdut el sentit de la realitat social tancant-se en els despatxos”.[14]
[1] Diario 16 11-12-1992.
[2] Heraldo de Aragón 16-12-1992.
[3] El Periódico de Aragón 16-12-1992.
[4] Charo Pérez, El Periódico de Aragón 16-12-1992.
[5] El Periódico de Aragón 16-12-1992.
[6] Heraldo de Aragón 17-12-1992.
[7] El Periódico de Aragón 17-12-1992.
[8] Diario 16 17-12-1992.
[9] Heraldo de Aragón 17-12-1992.
[10] Heraldo de Aragón 17-12-1992.
[11] ABC 17-12-1992.
[12] El País 17-12-1992.
[13] Diario 16 20-12-1992.
[14] El Periódico de Aragón 21-12-1992; Diario 16 21-12-1992; El Periódico de Aragón 24-12-1992.
