14 d’abril de 1931: quan el passat ens il·lumina

13/04/2023

Tal dia com hui celebrem el 92 aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola. Es van celebrar unes eleccions municipals el dia 12 i en les grans ciutats va guanyar l’esquerra, s’eixia de la Dictadura de Primo de Rivera. Al cap de dos dies, el 14, es proclama la república a Barcelona, el rei Alfons XIII finalment va anar-se’n de Madrid.

I comença una de les etapes més extraordinàries de la història d’Espanya. Floreixen la cultura i les escoles. Però també les polítiques socials. Hi havia una majoria de ciutadans que volien semblar-se a democràcies consolidades del nostre entorn europeu i americà. Es desenvolupaven política obreristes i feministes. En molt poc temps aquell vell i repressor Regne d’Espanya va passar a ser un far per al món progressista i laic del planeta.

Per fi teníem un Estat que s’assemblava al poble. Però la reacció es va posar a conspirar des dels primers dies. I no van parar fins al colp d’estat militar del 18 de juliol de 1936. A Espanya és tradició que funcionaris pagats pels ciutadans com els militars, els jutges o la policia vulneren la voluntat popular.

No va ser una guerra civil, va ser una guerra de l’exèrcit africanista secundat pel poder financer i econòmic i amb armament dels nazis alemanys i feixistes italians que fins i tot van aportar tropes i pilots.

Mentrestant, les democràcies occidentals van mirar cap a un altre costat deixant sola a la Segona República i, amb ella, als pobles d’Espanya. Va ser una actitud suïcida. Es van adonar massa tard, quan els francesos van veure a Hitler fent-se fotos a la Torre Eiffel i quan la mateixa aviació alemanya que havia bombardejat Guernica, va bombardejar Londres. La resistència davant el feixisme va meravellar al món, encara hui el lema del “No passaran” de Dolores Ibárruri és conegut en el món sencer. I la llegenda de les Brigades Internacionals que van vindre a ajudar als republicans espanyols continua viva. Cal rememorar l’homenatge que el Moviment Laic i Progressista d’Aragó els va rendir a Saragossa l’any 2006, ens l’explique José Luís Palacios:

“L’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals havia convidat a tres dotzenes de supervivents d’aquella heroica i solidària formació a una visita a Madrid i Barcelona. Van fer un lloc en la seua agenda i van passar dos dies a Saragossa per a rebre el premi. L’arribada a l’estació de tren es va convertir en un moment molt emocionant, amb una atmosfera de trobada militant. Els joves quadres del MLPA van anar a rebre a trenta-sis brigadistes i una cinquantena d’acompanyants, amb clavells, banderes roges i republicanes i pancartes que donaven la benvinguda a ‘els combatents de la Llibertat’. Unes hores després, l’acte de lliurament es va celebrar en el Col·legi Joaquín Costa de Saragossa, inaugurat en 1929 com el millor i més modern centre escolar d’Espanya. Era idoni per a acollir en el seu interior una escola programada segons els progressistes principis pedagògics que el mateix Costa havia defensat durant tota la seua vida. L’acte va concitar la presència de més de dos centenars de militants. En un moment determinat els brigadistes van pujar a l’estrada: l’emoció, el reconeixement als supervivents de la generació que havia combatut el feixisme a Espanya i Europa, es va convertir en una ovació eixordadora davant figures històriques com Lise London, George Sossenko o Andrei Micu.”

La pregunta que ens hauríem de fer és: on estaríem si el govern legítim haguera continuat? Crec que hem d’entendre que tenim un mandat dels nostres avis i àvies i és construir poble, construir república. I això es fa associant a la gent, organitzant a la gent en organitzacions laiques i d’esquerres.

Franco ho sabia i per això va assassinar i va depurar als mestres laics amb tanta ràbia i va tancar els centres socials d’esquerres: cooperatives, ateneus, etc. I va tancar en camps de concentració a centenars de milers de persones progressistes, mentre altres centenars de milers van haver d’exiliar-se.

Bon dia hui per a reivindicar a aquelles persones, especialment als joves, que realitzen activitats des de les entitats de temps lliure, estudiantils i a tots els ciutadans que dediquen hores i energies per a millorar la societat, la millor barricada contra el feixisme.

Jordi Serrano: Conferència inaugural de la UPEC – 03/07/2024

Aquest dimecres, a les 10 h, l'historiador i editor de Memòria del futur, Jordi Serrano, qui també...

Carta de València, capital de la memòria democràtica i antifeixista (15-5-2024)

Domènec Martínez García va ser el Vicepresident de la Mesa del VI Encuentro Estatal de Colectivos...

La nova llei del Parlament de Catalunya de foment de l’associacionisme

Al maig de l'any passat vam publicar a Memòria del Futur un vídeo sobre la meva compareixença en...

XII Trobada transfronterera d’entitats memorialistes. I evocació d’un terrassenc, Domènec Serveto, afusellat pels nazis

Reportatge sobre la XI Trobada Transfronterera d'Associacions de la Memòria Històrica, Democràtica...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad