Obrim un nou espai a Memòria del Futur. 10 minuts amb… dirigit per Virginia Morales, seran un conjunt d’entrevistes mensuals que nàixen amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
M’agradaria començar amb una entrevista a una de les persones fonamentals del projecte de Cases de Joventut, es tracta de la monitora, dinamitzadora, animadora, educadora en el temps lliure… són molts noms per definir a una de les peces clau en el procés educatiu de les Cases de Joventut: la monitora de centre. A aquestes persones els demanem que tinguen ganxo, que sàpien connectar amb altres persones, que siguen professionals i tinguen totes les fitxes impreses, que sàpien fer coses, que oferisquen oportunitats, que siga la nostra cara en els instituts, que es guanyen la confiança de les famílies, que tinguen inquietuds, que òbriguen ments i oferisquen oportunitats.
Comencem amb Ruth Girona Albert, la monitora del Centre Juvenil la Plana de Castelló, un centre que porta obert uns mesos en el barri. Està iniciant la fase 1.
Com han sigut aquests primers mesos del curs?
He estat centrada en l’entrada en instituts. El centre ha obert fa poc i ara és el moment de donar-lo a conéixer. He entrat en totes les aules de l’IES Penyagolosa on faig dues enquestes sobre el posicionament en valors i sobre l’ús del seu temps lliure. La idea és tindre dades per a poder adaptar l’oferta del centre, saber quines necessitats i inquietuds tenen i poder presentar l’oferta de tallers inicial. Ara estic centrada en l’altre IES de referència de la zona, l’IES la Plana, amb la mateixa dinàmica de realitzar les dues enquestes en primer d’ESO i sessions específiques per als segons d’ESO amb la metodologia d’aprenentatge i servei per a poder connectar amb les persones interessades a implicar-se en la millora del barri o de l’institut i ajudar-les a dur a terme una acció concreta. L’entrada en classes de tercers i quarts encara les estic tancant amb el Coordinador d’Igualtat i Convivència de l’IES.
Quin tipus d’activitats es fan en el centre?
Ara com ara, he proposat uns tallers estables als quals les persones adolescents d’entre 12 i 17 anys es poden apuntar. El que ha tingut més èxit ha sigut cuina, també s’ha generat grup en art i audiovisuals, i en uns dies espere que comence teatre i jocs de taula. Les activitats es fan principalment entre setmana i en els caps de setmana sempre que el grup s’encarregue d’organitzar l’activitat.
Hauràs de saber moltes coses per a omplir una programació de tot l’any, no?
Una mica sí, per a mi ha sigut un repte haver de dissenyar els tallers anuals. En alguns soc més “experta” que en uns altres. La part d’arts plàstiques sempre m’ha agradat i me sent còmoda amb ella. Però, és veritat que m’he sorprés el que sé de cuina, perquè sembla fàcil, però al final cal pensar moltes receptes per a omplir un curs. Ara estic amb la guitarra. Acabe de començar i ací estic.
Hi ha alguna cosa que no has comptat encara, hi ha alguna cosa més que una oferta de tallers en el centre?
Pense que el taller pot ser el més visible en un primer moment, és per un dels motius que algú s’apunta al centre. Però sent que és només una excusa per a poder treballar amb ells i elles l’adquisició de competències educatives, hàbits de participació mitjançant l’assumpció de tasques. Un dels millors moments de la setmana per a mi és la reunió del centre, on a més de poder conéixer a les persones que venen a altres tallers, ells i elles poden llançar propostes del que els agradaria fer i és ací on el poder educatiu es multiplica. Ara com ara són xicotetes coses: el cartell dels aniversaris o la bústia de centre. Però pense que amb aquestes primeres experiències comencem un procés molt significatiu que els pot ajudar a fer coses que ara ni imaginen.
Dis-nos una de les coses més importants del projecte.
Sent que amb aquest projecte oferim un espai perquè les i els adolescents puguen vindre i fer coses que els interessen, que tinguen oportunitats més enllà del banquet de la plaça. Aquest és l’espai perfecte per a elles.
I el barri, les famílies entenen el que feu?
A principi de curs em vaig passejar per tot el barri, entrant en comerços i presentant-me, amb l’excusa de penjar un cartell explicava el que feia i així a poc a poc pense que s’anirà coneixent l’espai entre la població adulta de la zona. Una altra cosa important ha sigut el contacte amb les famílies. Pense que si elles saben el que passa en el Centre Juvenil serà més fàcil que tot funcione millor. A l’inici de curs vam fer una reunió amb les famílies de les persones inscrites als tallers, on els expliquem el funcionament del centre, els tallers, les reunions… volia explicar-los que jo soc la persona de referència, que tinc perfil educador i que el que passa en el centre està dissenyat i coordinat per persones professionals. Al final si elles saben on van els seus fills i filles serà més fàcil que els deixen quedar-se a un sopar o entenguen que vindre al taller és important.
D’on procedeix una persona com tu?
Jo vaig conéixer el model de Cases de Joventut en les meues pràctiques de Tècnic d’Animació SocioCultural i Turístiques (TASOCT). Vaig tindre la sort de conéixer a la Federació Valenciana de Cases de Joventut en aquest moment, pense que vaig passar pel cicle sense l’oportunitat de posar en pràctica la teoria i ací he pogut aprendre moltes coses que m’han fet tindre una visió més àmplia del nostre treball. M’agradaria que més persones que s’estan formant puguen conéixer aquests espais, per a implicar-se en ells i conéixer un projecte educatiu de transformació social.
Grècies, Ruth.
Un plaer, Virginia.
