Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntad de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
En aquesta ocasió centrem la conversa en el tema instituts. Estem amb dos professors, Mar Martin, Química i activista de l’agrupament Escolta de Borriana, i Arturo Burdeus, Economista, activista del mateix agrupament escolta, professor de l’Escola d’Animadores i actualment president de la Federació d’Associacions d’Estudiants FADES.
Actualment, hi ha debat obert entre les entitats de l’oci educatiu valencià sobre el paper que han de jugar respecte a l’entrada a centres educatius. Els dos sou professors de secundària, ens conteu què penseu de com es plantegen les tutories i les entrades d’altres agents educadors a l’aula?
(Mar) El curs passat vaig ser tutora de primer en un poble menut de l’interior de Castelló. El pla de tutories no es consensuava de la manera que pense que seria la més adequada, per exemple en la meua classe van entrar moltes vegades persones que venien des de la Mancomunitat i de la Diputació amb temàtiques que ningú havia demanat.
A més, en ser intervencions puntuals no acabava d’importar l’estat en el qual es troba el grup de classe, la connexió amb l’alumnat moltes vegades era mínima. Les persones que entren a tutories acaben donant lliçons de què s’hauria de fer des d’una “superioritat moral” que de vegades és contraproduent per al grup. Tenen 14 anys, s’ha de treballar amb elles des d’altre punt, amb una metodologia adequada i adaptada.
(Arturo) En algunes sessions regalen material i això enganxa, per exemple, si ens donen borses de reciclatge, les utilitzem perquè totes les classes tinguen el seu punt verd. Però no enganxa amb l’alumnat, és més atractiu per al professorat i realment el seu poder educatiu és molt relatiu.
Aleshores, quina seria l’opció, no deixar entrar a ningú?
(Arturo) No. Pense que el professorat necessita que altres persones vinguen a dir el que nosaltres pensem i treballem amb elles i ells.
Una opció seria que les entitats especialistes puguen formar al professorat, donar continguts que treballar en classe. Que compartisquen metodologies que s’utilitzen en l’educació no formal, pense que ens vendria molt bé.
Cada vegada més, fem projectes que utilitzen els recursos humans i materials que tenim dins i fora dels centres educatius, innovem i donem forma a nous projectes com ecodelegats, aules d’emprenedoria, biblioteques adaptades. Estem en un punt que obrir els centres és necessari, des de la vivència i l’experiència s’aprén molt més.
I què penseu que es podria dir a eixes entitats que entren i no acaben de complir amb les expectatives esperades?
(Arturo) És important crear el clima idoni per a que l’aprenentatge siga significatiu. Cal pensar les sessions amb aquesta perspectiva, hi ha moments on passen oportunitats educadores i cal aprofitar-les.
Com a educadores, moltes vegades hem de provocar i forçar eixes oportunitats educadores que ens permeten treballar amb les persones. Cal tindre un pla. No només treballem contingut, la metodologia és bàsica. Cal que dediquem molts esforços. Les entitats que entren a aules han de compartir aquest pla, no poden anar a la seua.
(Mar) Si les intervencions són puntuals, la implicació i la sensació de responsabilitat sobre eixa acció de la persona que la dona és mínima. Caldria que el professorat detecte la necessitat en l’alumnat, que puga treballar de manera adequada la temàtica i que es puga coordinar amb la persona especialista. Una cosa important i que de vegada se’ns oblida, és la devolució que es fa de tot el procés, tant a l’alumnat com al claustre inclús a les famílies. Entrar en classes sense connexió amb el que fem després no té sentit.
Moltes vegades al professorat se l’acusa de poca implicació i tot el que no siga estrictament contingut de la seua assignatura. En aquestes sessions d’aula, què feu vosaltres, us quedeu en classe o marxeu?
(Mar) Entenc que hi ha temàtiques en les quals pot ser millor que el professorat no es quede en classe, així el grup està més lliure per a dir el que pensa. Però estar en classe, per a mi com a docent, és bàsic per a saber què es treballa i poder continuar després en la línia, i reconduir si cal.
(Arturo) Moltes vegades els mateixos profes necessitem omplir tutories, i l’alumnat detecta això, saben que a les profes no els interessa i ells es desmotiven més. Sobretot, a final de curs quan l’assistència baixa. Cl pensar coses que els connecten més, amb les que l’alumnat s’identifique.
També cal dir que moltes vegades les classes són molt grans, de més de 30 persones, és normal per part del professorat estar saturat.
En què penseu que poden ajudar les entitats d’oci educatiu a l’educació formal?
(Mar) Millorar la convivència del grup amb una xarrada no té sentit. Jo he participat de manera activa en un grup scout tota la meua joventut, pot ser que d’ací em vinga “el deje”, però aprofitar una hora de tutoria fent dinàmiques de grup en el pati és molt més efectiu.
Moltes vegades des de la visió adulta donem consignes de què han de pensar. Moltes entitats portem anys intentant no fer-ho, hem d’ensenyar a pensar, no dir el que han de fer, si no faran el contrari. Per exemple: una xarrada sobre drogues a una classe de primer de l’ESO, pot estar obrint una porta a la curiositat i començar a provar coses, o “sigues feminista”, part de la classe es pot sentir atacada o qüestionada i acabar en postures més masclistes encara.
(Arturo) Quan entra un monitor a classe i diu “heu de reciclar, si no recicles…” a vore com acabes la frase, perquè si no recicles no passa res. Cal provocar pensaments, fer que dubten i que es replantegen les seues opcions.
Hi ha moltes entitats amb professionals, educadores que es creuen la professió i són conscients del seu poder transformador. Treballar al temps lliure i des de l’assistència voluntària els dóna un altre enfonc a l’educació i a la necessària motivació per tal que l’aprenentatge siga significatiu, és molt interessant que aquesta visió es trasllade a les aules.
Ens podeu contar alguna experiència positiva en els centres on esteu?
(Arturo) Vaig estar en un centre on hi havia 3 persones per a netejar el pati en el què havien esmorzat 1.500 alumnes. No poden netejar el pati i reciclar a la vegada. Es va treballar amb les persones delegades i elles mateixes s’encarregaven dels punts nets de recollida de residus al pati, l’opció va ser reduir residus, treballar perquè fora un compromís del centre, conscienciar a l’alumnat per arribar al residu zero.
A més estan les associacions d’alumnat, com espais d’experimentació i aprenentatge de competències educatives. Són grups de participació que milloren els centres educatius i donen recursos als i a les adolescents per fer possibles les seues idees, organitzant activitats al centre i prenen ells i elles les seus decisions.
(Mar) Hem d’aconseguir que els IES siguen espais segurs. Els grups organitzats d’alumnat ens poden ajudar a fer-ho real, a què cap persona es puga sentir qüestionada pel què és.
Penseu que el perfil de persona jove implicada està canviant?
(Mar) Pot ser. Hem d’estar atentes per a saber oferir el que necessiten. Escoltar-les. Si entenen que l’IES és un espai hostil és un problema, hem de trencar amb aquesta idea.
(Arturo) Pensem que hem de saber derivar a les persones a projectes reals que passen més enllà de l’aula, que passen per les vesprades, els caps de setmana, a l’estiu. Moltes vegades veus al centre a persones que serien grans líders en un grup de teatre, o organitzant un torneig de jocs, hem de saber que tenim aliats fora de les aules per a fer possible que aquests adolescents tinguen oportunitats reals per a desenvolupar les seus inquietuds.
Gràcies per tot, Mar, Arturo.