Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dijous.
16:56h.
Manises.
39.50026604329266, -0.478436084653553
Amb aquesta entrevista tenim la oportunitat d’estar amb una persona amb experiència en grups d’activisme del Moviment Laic i Progressista valencià.
Estem amb Leo Soria, educador social, militant del moviment i actualment Tècnic de Joventut en l’Ajuntament de Quart de Poblet.
Per on comença la teua trajectòria?
Comencí en Manises, en Ràdio Lluna, sent tècnic de so per les vesprades, després em vaig vincular a la Casa de Cultura del municipi. Poc després, amb altres persones joves del meu barri vam crear el Centre Juvenil La Nau i després també amb la resta de centres juvenils de Manises vam crear la Federació de Centres Juvenils de Manises. En eixe tiempo, també col·laborava en la Revista Imperdible. Amb el temps, en 1994, ens juntàrem amb joves d’altres poblacions pròximes i vam crear la Federació de Cases de Joventut de la Comunitat Valenciana. En eixa entitat estigui militant bastants anys, primer en els grups estables i d’activistes i després en l’equip de formadors de l’Escola d’Animadores.
Anys més tard entri en el Club de Muntanya de Manises. En 2005, junt amb altres companyes, estiguérem veient la possibilitat de treballar amb infància. Des de Cases sempre havíem treballat amb adolescents i joves, i pensàvem que dedicar esforços a les persones més xicotetes tenia sentit educatiu. Vam crear l’Esplai Natura i juntament amb companys de Quart i Benicàssim vam crear l’Associació d’Esplais Valencians.
I actualment, a quins grups segueixes vinculat?
En els últims anys m’he implicat més en el grup de Memòria Històrica de Manises i actualment estic en Patronat de la Fundación Movimiento Ciudadano. Crec que en la trajectòria actualment, a més d’eixes dues entitats, em sent dins del Club de Muntanya de Manises, encara que no puc realitzar tots els senders que m’agradarien.
Des d’eixa àmplia trajectòria en grups activistes, què és el que pesnes que més et va ajudar a seguir?
Sobretot en els inicis, quan era més jove, em va ajudar saber que hi havia altres persones igual que jo. En eixos primers moments de voluntariat dedicava el meu temps lliure fent activitats, campanyes o accions. Eren moments on no era molt normal estar implicat en aquests grups, era més com un bitxo estrany i alguna cosa així com una cosa anòmala. En eixos moments haver pogut visitar i conéixer altres territoris d’Espanya i d’Europa em va permetre teixir fortes amistats amb gent del territori i també poder ajuntar sinergies, intercanviar coneixements. Crec que això és molt important, perquè de sobte descobreixes que hi ha gent en altres llocs que està fent el mateix que tu i pots sentir les mateixes sensacions, frustracions i alegries. Açò a mi em va ajudar molt. A més, açò també m’ha impulsat a nivell personal a intentar ser millor persona, a continuar aprenent en tots els àmbits.
En perspectiva, què t’ha aportat estar tants anys vinculat al projecte Cases de Joventut? Hi ha alguna cosa en el teu dia a dia que faces gràcies a eixa “pràctica” viscuada?
Crec que m’ha aportat una visió del món diferent. M’ha ensenyat a treballar en equip, a ser ment inquieta, a preguntar-me el per què de les coses i tenir capacitat d’anàlisi i crítica. Això últim m’ha servit molt, perquè jo vaig acabar d’estudiar molt prompte però després em vaig reenganxar a estudiar i açò m’ha permés tenir una millora important de les meues condicions laborals. D’alguna manera, l’aprenentatge personal s’ha vist acompanyat d’un aprenentatge laboral, així que estic molt content de tot el que he anat aprenent en aquest viatge.
Alguna cosa per acabar?
M’agrada pensar que en això de la militància anem sembrant llavors, moltes vegades volem una cosa i ens n’ix una altra, o igual la llavor que plantem brota al llarg de molts anys. És un procés molt enriquidor i en el fons és saber que aportes el teu granet de sorra intentant crear una societat i un món millor, i més en aquests temps.
Gràcies Leo.
A tu.