10 minuts amb Juan Carlos Vayá

15/03/2024

Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.

Dijous.

17:56h.

Mislata.

39.4739649332436, -0.41434954089594167

En esta ocasió estem amb un militant de Cases de Joventut de València. Una persona que ha passat per grups estables de cases, fundador de l’Associació Esplais Valencians i professor de l’escola de formació del Moviment Laic i Progressista Valencià. Estem amb Juan Carlos Vayá, Educador social, Postgrau de la Universitat de València de Pedagogia Teatral i treballador en el camp de la Salut Mental.

Fa quant vas començar en Cases de Joventut?

Fa ja uns quants anys, (somriu) tenia 19 anys i ara tinc 40.

En la universitat tenia un company que em va parlar de cases de joventut, em va explicar en què consistia i que eren els grups estables. A més em va contar que s’estava arrancant un projecte que es deia Esplais. Els esplais es portaven fent des de fa molts anys a Catalunya i en eixe moment un grup de persones pensava que seria interessant fer-ho ací. En eixe moment em vaig sumar al projecte i així comencem a Xirivella, un poble del cinturó de València.

No et vas quedar només amb eixa experiència puntual, veritat?

No, el projecte d’esplais es va anar va anar ampliant i jo em vaig passar a coordinar Mislata on vaig estar uns quants anys portant al grup i participant activament cada dissabte d’activitat i en l’associació.

Com s’ha deixat veure en la teua presentació, tens una passió pel teatre. T’has format tant a nivell escènic com pedagògic, i fins i tot has escrit algunes obres de teatre a més d’interpretar unes altres, com t’ha influït això en el teu dia a dia?

Crec que quan una persona porta molts anys fent teatre adquirix una sèrie d’habilitats que l’ajuden a enfrontar-se al dia a dia. Es guanya en autoestima, es guanya en autoconcepte, millores les habilitats comunicatives, et pots expressar amb major garantia. Considere el teatre un suplement que t’aporta un munt de ferramentes. Et lleva eixa vergonya, que a vegades ens bloqueja, eixa por de fer el ridícul, que a vegades fa que deixem de fer unes certes coses per por de sentir-nos observades.

A part és un espai en el qual em sent lliure, m’ajuda molt a desconnectar de l’estrés del dia a dia i del treball. M’aporta alguna cosa que no trobe en altres espais, al final és això, la meua passió i el que més m’agrada, al marge d’estar evidentment amb els meus fills.

Com animaries a algú a unir-se a un grup de teatre? O a una de les persones animadores què li diries perquè es llance a utilitzar el teatre en el seu treball diari?

Fer teatre en anglés es diu play, no hi ha una altra paraula. Play és jugar, llavors, fer teatre, és jugar. Pense que cal allunyar-se del concepte del teatre com el d’un escenari en el qual tu puges i recites un Shakespeare o qualsevol cosa similar, no. El teatre és molt més i es comença així, es comença jugant, es comença jugant en equip.

Si ho veus amb este enfocament, veuràs clarament que és una ferramenta, és el poder trobar un lloc en el qual riure’t, en el qual passar-lo bé i en el qual jugar i aprendre jugant, després la resta de coses venen més tard. Hi ha gent que porta molts anys fent teatre però que mai ha pujat a un escenari, no és necessari fer-lo, es pot fer teatre jugant i de fet moltes de les activitats dels tallers que es plantegen, per exemple en un taller de risoteràpia, no deixen de ser jocs.

Animaria a la gent, clar, que experimenten i ho passen bé.

Quines coses penses que els aportaria el teatre a les persones del taller?

Algunes ja les he dites abans, et permet conéixer gent, t’aporta enfrontar-te a un públic i això quan ho fas et dona una satisfacció molt fanfarrona, perquè hauràs sigut capaç de defendre una proposta. Després et dona la possibilitat de ser mil coses…. jo he sigut cantant en el metre, he sigut un fill d’una família de molts diners, he sigut un ex toxicòman de la ruta del bacallà, he sigut moltes coses, i això, també és molt interessant.

Com relaciones el teatre amb l’educació i la transformació social que es promou en el Moviment Laic i Progressista Valencià?

El teatre empodera, el teatre allibera i el teatre és una ferramenta per a treballar tots els valors que es treballen en el moviment. Des del teatre es pot treballar la participació, es pot treballar l’autonomia, es pot treballar els conflictes o realitats que ara són vitals en l’educació de valors actual, com pot ser el masclisme, el racisme, la xenofòbia, el bullying. En les sessions de teatre que faig a l’Escola d’Animadors de Cases de Joventut sempre mostre com amb les tècniques teatrals es pot treballar uns certs prejuís i es pot canviar la mentalitat de molta gent.

Hi ha un teatre contestatari, un teatre que partix de la posició de l’oprimit, de Freire, que defén l’ús del teatre com a ferramenta de transformació social. A partir d’ací es poden treballar eixos conflictes que deia abans i després fins i tot fer participar al públic per a enfront d’un conflicte puntual ser capaços de buscar la transformació.

El teatre té eixa habilitat, eixe potencial, de poder traslladar la realitat al dia a dia. Per això pense que és una ferramenta fonamental. Recordem que el teatre es treballa en múltiples realitats, hi ha grups de teatre en la presó que suposen un alliberament per a poder aprendre i poder enfrontar-se a molts fantasmes, es treballa el teatre amb adolescents i amb infància,… És una disciplina que es pot treballar en qualsevol lloc i a més no requerix més que que una persona que el puga dinamitzar, no es requerix material específic, no requerix una inversió. Pots fer teatre en qualsevol lloc, en qualsevol moment, no necessites més que això que motivació. Hi ha una frase d’Augusto Boal que diu allò de “Tothom pot fer teatre, fins i tot els actors”.

En perspectiva, què t’ha aportat estar tants anys vinculat al projecte del moviment?

He crescut dins d’este moviment, quan vaig entrar sent un xaval tenia algunes idees molt clares però altres encara estaven per definir. Este moviment m’ha aportat molts coneixements, molta experiència. M’he aportat gent meravellosa amb la qual em relacione hui dia. Crec que no sé com seria ara si no haguera sigut dins d’este moviment. Sent molta satisfacció personal, forme part d’un espai en el qual puc aportar, en el qual col·labore amb altres persones per a fer un projecte possible.

Gràcies a este aprenentatge m’enfronte als conflictes diaris millor i això ho faig perquè m’he envoltat de gent que m’ha aportat molt, que m’ha format molt i que m’ha fet ser una persona molt més estructurada a l’hora de defendre les meues idees. M’ha fet tindre uns fonaments, saber que per a argumentar, per a enfrontar-me a uns certs certs prejuís no n’hi ha prou amb desplegar la meua passió sinó que cal fonamentar en coneixements i crec que això també també li ho he d’alguna manera al moviment.

Hi ha una cosa que no se m’oblida mai, les dades no enganyen i això és molt important. Tindre-ho clar, enfront de la faula hi ha una informació que és objectiva. Sempre pense en això quan va reflexionar sobre qualsevol realitat, busquem les dades.

Gràcies, Juan Carlos.

A tu, chao.

Hi ha un balcó esperant un nou 14 d’abril

I si estem molt prop de la proclamació de la república federal espanyola 150 anys després? Per una...

Dream scenario

Fitxa tècnica  Títol original: Dream Scenario Any: 2023 Duració: 100 minuts País: Estats...

Aplicació de la Quíntuple Estructura en un Departament Comarcal de joventut

Tècnic de Joventut de la Comarca Camp de Daroca. President Fundació d'Acció Laica. En el següent...

10 minuts amb Inaya Nebot López

Un espai d'entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad