Un espai d’entrevista que neix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Quart de Poblet.
Dediquem aquest espai a una persona idealista implicada en la millora de la societat. Estem amb Carla Balbastre Parreño, militant del Moviment Laic i Progressista Valencià, Educadora Social i actualment Tècnica de dinamització de serveis socioculturals a Quart de Poblet.
Com sempre comencem amb la pregunta de com va començar la teva marxa militant?
Vaig començar fent les pràctiques del Curs de Monitora de Temps lliure en l’esplai de Manises. Portava un temps desactivat i em vaig enganxar en l’equip que el va reobrir, després de les pràctiques em vaig quedar de voluntària gairebé dos anys.
Després vaig fer la selecció de personal de la Federació Valenciana de Cases de Joventut. Vaig estar d’animadora en el Centre Juvenil de Paiporta i a la Casa de Joventut l’Amagatall de Quart de Poblet. Amb el temps vaig començar a assumir part de la coordinació tècnica de la Federació, on vaig estar uns quatre anys. En aquest temps vaig entrar també a l’Escola d’Animadors com a professora.
En quins projectes estàs actualment més activa?
Ara on em sento més implicada és a l’Escola. A més, des de fa poc va formar part de l’equip de Socie-Educació per a canviar el món.
Has estat acompanyant a persones que comencen a treballar en Centres Juvenils, quins creus que són les característiques que ha de tenir una persona per a treballar amb adolescents?
El primer dins de l’oci educatiu és que tinguin habilitats personals, un caràcter especial, el ganxo del qual parlem moltes vegades. Això els permet a les persones que treballen amb adolescents captar la seva atenció, han de veure alguna cosa en tu que els motivi i que faci que et segueixin, això és el principal.
El segon, és la formació en oci educatiu, que els doni eines específiques i metodologia de treball. El tercer, és tenir moltes ganes, que t’agradi un munt treballar amb adolescents, que es noti, que sàpigues que l’adolescència és l’etapa vital en el desenvolupament d’una persona on es configura el pensament ideològic. Has de ser conscient que el que vagis a fer deixarà empremta. Si tens molt ganxo i tens molta formació però no t’agrada estar amb xavals no serveix absolutament res.
Un altre factor que afegiria, és l’interessant que és tenir experiència associativa per al treball amb grups.
Tens experiència en l’arrencada de projectes d’oci educatiu amb adolescents, quins penses que són els impediments que més vegades t’has trobat?
Crec que el principal és entendre que els projectes d’oci educatiu no són solament una successió de tallers, activitats i jocs, sinó que han de ser projectes educatius que treballin amb adolescents que tinguin una sèrie d’objectius molt concrets i que són transcendentals en la vida dels xavals.
Un altre impediment amb el qual m’he trobat és que a vegades les animadores juvenils són molt joves, els falta formació específica, no tenen una gran experiència laboral ni associativa. Els costa entendre això com una professió, la qual cosa complica la continuïtat i estabilitat dels projectes.
A nivell municipal, en el territori valencià en els últims anys hi ha hagut molta més predisposició a treballar aquest tipus de projectes. Però cal explicar que no és fàcil, no és arribar muntar un local, obrir i que els xavals comencen a entrar-te per la porta. Es requereix d’un treball conjunt entre l’administració i les entitats especialistes en oci educatiu.
Una altra dels problemes als quals m’he enfrontat és com demostrar que el projecte que nosaltres estem fent és un projecte educatiu, que té sentit i que a més està funcionant. Aquí he de dir que hem avançat molt, portem anys recollint dades, anotem números i ara disposem d’eines concretes per a saber els resultats aconseguits en els nostres projectes educatius. Penso que aquest és un repte que tenim comú l’Administració, les entitats de l’oci educatiu i les persones que ens dediquem a això, ser capaces de trobar un llenguatge comú, que ens permeti comparar-nos, compartir indicadors i veure l’evolució de números concrets en els nostres projectes. Poder disposar d’eines específiques de treball, que ens de la visió dels resultats aconseguits.
Després de plantejar aquest panorama, animaries a algú a dedicar-se a això?
Animaria a tothom a treballar en oci educatiu, que ho provi. Quan estudiava educació social l’assignatura amb més relació era la d’animació sociocultural, l’odiava, em semblava horrible, vaig dir més d’una vegada que mai m’anava a dedicar a això, que no comptessin amb mi i ara mateix no soc capaç de veure’m en una altra cosa.
En el fons soc una romàntica, sempre he volgut dedicar-me a alguna cosa que suposés un canvi, que tingués un significat, que tingués sentit, que els pogués aportar a les altres persones alguna cosa i aquest camp m’ho ha permès. Especialment ho he pogut experimentar amb grups d’adolescents, vull que tinguin més oportunitats de les que jo vaig tenir i és molt potent perquè tot sorgeix de la voluntarietat. Venen i s’impliquen perquè volen, i el que es genera des d’aquí és molt fort. L’amor que intento transmetre de la meva professió ve d’aquí, de contribuir a transformar el món.
Mil gràcies Carla.
A tu.
