Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dijous.
19:43h.
Castelló de la Plana
39.97509223557125, -0.04908244634287306.
Enfoquem aquesta entrevista posant el focus en la part voluntària, activista, militant del moviment de Cases de Joventut. Estem amb Alba Remolar Franch, biòloga, militant del Moviment Laic i Progressista Valencià i actualment treballadora de la Fundació cívica Novessendes en projectes sensibilització en agricultura ecològica i sobirania alimentària.
Com vas començar a implicar-te en la millora del teu poble?
Vaig estudiar biologia i vaig fer voluntariat en diferents projectes fora de Castelló. En eixa etapa vital de tornar a casa sense un treball definit i amb més temps lliure, vaig animar a presentar-me a la convocatòria d’ajudes a projectes que es convoca al meu poble.
Jo soc de Betxí i la Fundació Novessendes convoca una ajudes a projectes. En el 2013 vaig presentar el projecte “La nostra cuina receptes de la terreta”, un projecte amb el qual donar a conéixer la gastronomia tradicional de Betxí, des de la memòria i el coneixement de les persones del poble.
Això em va donar l’oportunitat de conèixer i connectar amb altres persones del municipi que estaven fent coses igual que jo.
Com va començar la teua relació amb Cases de Joventut?
A la Fundació treballava un xic, Víctor Escoín que em va oferir l’oportunitat de conèixer aquest món. L’any anterior de la convocatòria havia eixit un grup de joves que havien constituït la Casa de Joventut l’Espurna a Betxí. Hi havia un grup d’esplai, una revista… i ens va il·lusionar a totes per organitzar-nos i tirar endavant el projecte global que incloïa diferents sensibilitats i necessitats juvenils.
Quin penses que va ser l’element clau en eixe inici?
Pense que va ser clau, eixa figura que ens cohesionava com a grup i ens proposava nous reptes. Ens feia descobrir els nostres interessos i ens plantejava maneres noves de treballar. Eixa manera de fer em va motivar a formar-me en animació sociocultural i ara sóc Monitora de Temps Lliure i Directora d’Activitats.
Què és el que més et va enganxar del projecte?
Crec que saber que podia fer alguna cosa per millorar la meua realitat més propera. En concret la realitat juvenil i adolescent. Per a mi, l’adolescència és una etapa molt bonica que representa un canvi en les nostres vides i poder aportar des de l’educació no formal en eixe moment em sembla molt important.
En quins projectes estàs ara implicada?
Ara soc una de les dirigents de l’Associació Esplais de Castelló. M’ha costat definir-me com a tal, em sent còmoda dedicant hores al projecte, però assumir que les responsabilitats que tinc són definitòries per al funcionament de l’entitat em fa un poc de por. I amb aquesta sensació enllace amb el projecte SOCIE. És una plataforma que em permet compartir amb altres companys i companyes, preocupacions, maneres de fer i sentir que el que fem des del punt individual transcendeix al col·lectiu, sentir-me acompanyada. Ara estic en un punt que busque gent semblant per a coincidir amb persones activistes com jo.
Penses que encara costa explicar el que fas?
Sí, (somriu) des del moment que em costa definir-me a mi, imagina’t. Em costa posar nom al què faig. La veritat és que fa temps que no explique del tot on estic ficada, perquè sent que no s’acaba d’entendre. No ho amague… però ho simplifique.
Dic que vaig a l’associació, i ja està. Però la intensitat i el que m’aporta estar implicada en aquest moviment, és molt més. És una llàstima, però encara ajuntar-se amb altres en el teu temps lliure per a desenvolupar un projecte social sembla revolucionari.
On et veus d’ací en 10 anys?
Crec que seguiré ací, no sé quina posició ocuparé, però estaré. Al final faré el que porte fent temps, adaptar la meua vida a l’activisme per a continuar.
Gràcies, Alba.
A tu.
