Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dijous.
19:56h.
Les Alqueries.
39.89020712298413, -0.1122686429252866
En aquesta ocasió posem en focus de l’entrevista en la part tècnica del projecte de Cases de Joventut. La persona professional de la joventut que en molts moments ha hagut de reinventar-se a si mateixa i el que fa per a aconseguir la confiança política i el suport de la ciutadania en els seus municipis.
Tècnica de joventut municipal.
Estem amb Laura Garrido Hernández, tècnica de joventut de l’Ajuntament de les Alqueries, entre les seues polítiques municipals té en marxa un Centre Juvenil des de l’any 2006. Actualment està en fase 1.
Què feu all Casal Jove de les Alqueries?
Des del 2006 estic treballant fonamentalment amb adolescents, amb persones de 12 a 17 anys. En algunes ocasions hi ha activitats específiques per a joves de 18 a 24 anys.
Quan vaig començar volia treballar amb persones de 14 anys, des de sempre he tingut clar que aquesta era la franja important. De fet, al principi a les persones de 12 i 13 anys, els posava problemes per a apuntar-se a les activitats, em semblava que no estaven encara preparades per a participar activament al projecte. Amb el temps, he canviat aquesta concepció, actualment estic convençuda que aquest grup d’edat pot participar activament al Centre Juvenil.
Des que estic treballant al Casal Jove vaig tindre clar que havia de ser un espai on elles i ells pogueren decidir què fer. Jo no venia amb la idea d’haver de fer sí o sí unes activitats definides. Entenc que la meua funció és activar noves inquietuds en les persones adolescents i per això munte activitats de captació i treball en col·laboració sempre que puc amb l’institut. Des de sempre el centre s’ha plantejat com un espai on es poguera decidir què fer, organitzar-se i portar-lo a terme.
Sempre s’ha entés el projecte en el municipi?
Des de l’Ajuntament necessiten moltes vegades traure oferta d’activitat, programacions obertes a un públic divers. Això ha generat en algun moment algun conflicte. Al no ser estricta amb l’edat a la qual es dirigien les activitats, aquestes s’omplien, però no amb un públic juvenil.
De cara a l’Ajuntament les activitats funcionaven molt bé, però el que jo sentia era que les persones adultes començaven a ocupar un espai que hauria de ser específic per als joves. És difícil fer entendre que amb l’èxit en la convocatòria d’aquesta mena d’activitats havíem de canviar i centrar esforços a aconseguir assistències d’un públic més jove. Això va requerir moltes converses, però va valdre la pena.
Quina és la major dificultat a la qual t’enfrontes en el teu treball?
Les persones adolescents són exigents, s’impliquen en projectes que els aporten noves experiències i busquen referents. El que fem no és fàcil. Quan faig alguna experiència d’Aprenentatge i Servei amb persones majors, note molt la diferència, de seguida s’emocionen i gaudeixen. Amb les adolescents el treball requereix més de la meua part, és més personalitzat el procés d’aprenentatge.
Com vas conéixer el model de Casa de Joventut?
Va ser en el 2008 quan vaig sentir la necessitat de connectar-me amb altres persones que treballaren en la mateixa línia. Vaig conéixer el projecte de Cases de Joventut pels companys que l’estaven posant en marxa a Benicàssim. El que va començar amb una visita per a conéixer l’espai, va acabar forjant una companyia de militància que dura actualment. L’IVAJ en aquells anys no marcava una línia de treball clar, era difícil no perdre el nord i sentir-te desorientada. Conéixer el model de Cases de Joventut, i veure que era possible posar-lo en marxa ací, em va il·lusionar.
Com t’ajuda treballar connectada amb altres realitats?
M’aporta un full de ruta. M’ajuda a millorar com a professional. Si quan vaig començar haguera sabut una miqueta més, pense que haguera sigut millor, podria haver treballat amb grups en una trajectòria clara.
En què estàs centrada actualment?
Seguisc amb el treball amb adolescents en el Centre Juvenil, treball amb tallers, reunions de persones responsables i treball individual de responsabilitats, crec que he sabut generar fidelitat al projecte, tindre aquella continuïtat de persones que han passat per ací i configuren un sentiment especial.
A nivell militant, ara estic activa en la plataforma SOCIE- Educació per a canviar el món.
SOCIE és un moviment d’actualització i innovació pedagògica permanent, ens permet ajuntar-nos a persones de diferents sectors de l’animació sociocultural, l’educació i el temps lliure. És una oportunitat per compartir i millorar. Ens basem en la recollida de dades i el treball col·laboratiu i amb això millorem el treball diari en el camp de l’oci educatiu. Així que ací estic ara, organitzant la part comunicativa del projecte i compartint il·lusió d’amb companys i companyes que pensen que podem ajudar a construir una ciutadania més responsable, crítica i compromesa amb la realitat que els envolta.
Gràcies, Laura.
A tu, Virginia.
